15 anys del “Model Mas d’Anglí”

Aquest mes de juny fa 15 anys que obríem les portes de Mas d’Anglí. És molt difícil explicar tantes coses viscudes. El primer que penso és que ens hem convertit en una gran família. I com a qualsevol família, hem tingut moments bons i moments dolents. Però fent balanç són els bons moments viscuts els que resten a la nostra memòria.

Ara fa 15 anys, Grup Atlàntida va apostar per un model de centre residencial que no existia, la premissa era fer una residència de gent gran on les persones que hi visquin estiguin contentes, cuidades i ben ateses i les seves famílies confiessin plenament en nosaltres. I al mateix temps, crear un equip de treball format i motivat per realitzar una feina que comporta una gran implicació emocional.

Un model de referència centrat en la persona

En aquells moments a Barcelona no hi havia cap residència d’aquestes característiques, volíem oferir serveis de gran qualitat i ser un model d’atenció de referència. Sempre parlàvem del “Model Mas d’Anglí”. Actualment sabem que estàvem treballant amb ACP (Atenció Centrada en la Persona). I ara podem dir que ho hem aconseguit. Mas d’Anglí és el que sempre hem volgut que fos.

Gràcies als treballadors

Vull donar les gràcies a totes les persones que han treballat i encara treballen a Mas d’Anglí, amb una plantilla de 75 persones, de les quals 30 hi som des de que vam obrir les portes. Hem viscut moltes coses, hem compartit alegries i tristeses, i sobretot ens hem fet costat en moments difícils. Hem madurat. En l’àmbit professional hem progressat. La pràctica, el temps i la formació han millorat les nostres competències. Apliquem a la nostra feina un seguiment i una avaluació continua que ens permet millorar constantment.

Gràcies als residents

També vull agrair a les persones que han fet de Mas d’Anglí la seva llar, la confiança que han dipositat en nosaltres. Pel nostre centre han passat més de 1.000 persones i moltes han repetit i han fet amb nosaltres alguna estada temporal per convalescència o descans familiar. Les enquestes de satisfacció ratifiquen el nivell de benestar de les persones.Durant tots aquests anys, la nota mitjana de les enquestes ha estat d’un 4,7 sobre 5.

Gràcies a les famílies

Però les enquestes no deixen de ser números impersonals, la millor escala de valoració és passejar per la residència i veure a les persones contentes. No em vull oblidar de les famílies que han confiat en el nostre equip. Sabem que deixar a les persones que estimes a una residència fa que surtin sentiments ambivalents i, sovint, és viscut amb tristesa, desconfiança i amb sentiment d’abandó. Moltes persones ens demanen consell per afrontar aquesta nova etapa. Sabem que l’adaptació a la nova situació no és fàcil, ja que a banda del canvi de domicili s’hi afegeix un deteriorament físic i/o cognitiu de les nostres persones estimades.

Gràcies al Grup Atlàntida

Progressivament, els familiars veuen una millora en la qualitat de vida dels seus éssers estimats tant en l’àmbit físic com en el cognitiu i això fa que les famílies estiguin tranquil·les i que confiïn plenament en nosaltres. I per acabar donar les gràcies al Grup Atlàntida. Sense la seva aposta per treballar per la gent gran no hauria estat possible conèixer a totes aquestes persones meravelloses que formen des de fa 15 anys la gran família de Mas d’Anglí.

Olga Olivar

Mas d’Anglí

 

Taller de premsa i altres activitats per treballar l’orientació

La teràpia d’orientació a la realitat està formada per una sèrie de tècniques que ajuden i tenen com a objectiu millorar la consciència de la persona sobre la seva situació en el temps (orientació temporal), en l’espai (orientació espacial) i respecte a un mateix (orientació personal). Així mateix, aquestes tècniques fomenten una millor comprensió del què succeeix al nostre voltant i eviten un possible aïllament social i/o de l’entorn. Tot plegat, es pot afirmar que, l’aplicació de les tècniques d’orientació a la realitat en el dia a dia, fomenta la sensació de control i millora l’autoestima de les persones, afectant positivament a l’estat d’ànim i afavorint l’estat de les funcions cognitives. Per tots els beneficis esmentats, aquestes tècniques es realitzen principalment amb persones que pateixen un cert deteriorament cognitiu.

Treballant la reminiscència

A les nostres residències, una activitat que es duu a terme diàriament i que ajuda a orientar-se en les tres esferes mencionades anteriorment és el “taller de premsa”. En un ambient no massa formal i en un espai de debat i conversa, aquesta activitat permet que els avis segueixin tenint una connexió amb el present i amb l’actualitat, al mateix temps que es poden relacionar les notícies d’ara amb experiències i esdeveniments del seu passat (treballant també la reminiscència).

Com també es podria fer en la resta d’activitats, es pot començar presentant el taller indicant la data del dia d’avui (orientació temporal) i el lloc on ens trobem (ciutat i residència) (orientació en espai) i seguir amb les notícies que són més properes a ells i que puguin ser del seu interès.

A més, es cregui o no es cregui en l’astrologia, llegir els horòscops que sempre acompanyen els diaris pot ser una bona excusa per passar una estona divertida i recordar la data de naixement de cadascú (orientació personal). Finalment, s’acostuma a tancar la sessió comentant el temps, relacionant-lo amb l’època de l’any a la que estem i llegint els santorals si aquests són importants.

La importància del calendari

És igualment important incorporar un calendari visual que s’actualitzi diàriament (a poder ser, a càrrec d’un dels nostres residents més autònoms) per aquelles persones que puguin tenir un deteriorament més gran, i relacionar les dinàmiques que es duen a terme als centres residencials amb les diferents festivitats que se celebren durant tot l’any (per exemple, fer panellets per la castanyada, fer ball de disfresses per carnaval, fer un trivial de Sant Jordi per aquest sant, etcètera).

Per últim, una altra activitat que persegueix el mateix objectiu i centrada principalment a potenciar l’orientació personal és enfocar un taller de forma periòdica a recordar dades personals (lloc de naixement, lloc de residència, any de naixement, noms de familiars, etcètera) amb la possible ajuda de fotografies i parlar també de fets recents (polítics, socials…) adaptant les temàtiques segons l’estat cognitiu dels participants.

Mireia Abad, Educadora Social de Mas D’Anglí

 

 

Grup Atlàntida comença les obres de la Residència Maragall

Grup Atlàntida hem començat les obres per la construcció d’una nova residència per a la gent gran al passeig Maragall de Barcelona. El centre es construirà en un solar de 2.000 mi tindrà una superfície de 4.000 mrepartits en set plantes -planta baixa, 5 plantes d’habitacions i una planta tècnica. La residència comptarà amb un ampli jardi a dos nivells orientat a sud, així com dues terrasses. El nou centre residencial es posarà en marxa la Setmana Santa de 2021 i representarà una inversió total de dotze milions d’euros.

Una residència amb la qualitat i l’experiència de Grup Atlàntida a preus més assequibles

La Residència Maragall tindrà un total de 127 places, que se sumaran a les 186 que ja tenen entre els dos altres centres de Grup Atlàntida: Mas d’Anglí i Mas Piteu, situats a la part alta de la ciutat. Al centre de Maragall, el grup continuarà oferint, serveis integrals als seus residents com ja fa actualment. El tret diferencial respecte Mas d’Anglí i Mas Piteu, és que amb la construcció de la Residència Maragall es vol democratitzar l’accés al centre mitjançant l’aplicació d’uns preus més assequibles, però mantenint la qualitat i l’experiència propis de Grup Atlàntida.

Grup Atlàntida va començar a caminar l’any 1927 com a asseguradora mèdica i no va ser fins l’any 2000 que va diversificar la seva activitat cap al sector de la tercera edat i l’assistència a persones amb dependència amb Dependentia. Amb aquest segell, el grup ofereix, a nivell estatal, serveis per a persones amb dependència de totes les edats, tant a nivell particular, com de centres residencials i institucions.

L’any 2004 va obrir les portes Mas d’Anglí, la primera de les residències per a gent gran del grup. I el 2011, va començar la seva activitat  la residència Mas Piteu.

 

 

No vull estar sol

“Naixem sols i morim sols, i en el parèntesi, la solitud és tan gran, que necessitem compartir la vida per a oblidar-la”,  Erich Fromm

El neuròleg i catedràtic de la Universitat de Harvard, Álvaro Pascual Leone, assegura que la “solitud és tan perjudicial per la salut humana com fumar 15 cigarretes diàries”. Segons aquest neuròleg no és tan important estar sol com sentir-se sol. I això és així en totes les etapes de la vida. Les persones, com a éssers socials que som, necessitem relacionar-nos amb els altres, i sigui quina sigui la nostra edat, no volem sentir-nos soles.

El 18% dels majors de 65 anys se senten sols

A les societats modernes, cada cop hi ha més persones que senten soles. La situació és tan greu que el Regne Unit ha creat el Ministeri de la Solitud  per frenar aquest sentiment que pateix  el 13,7% de la població anglesa, uns 9 milions de persones. A casa nostra, un dels col·lectius que més sol se sent és el de les persones grans. L’estudi de la Fundació Once “ La soledad en España”, ens diu que el 18 % de la població espanyola mes gran de 65 anys viu sola per obligació i no per vocació. Una xifra que segurament creixerà encara més en el futur com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida.

Dificultats per socialitzar

Això vol dir que, cada any, tindrem més persones grans que, a més de viure soles, se sentiran soles i experimentaran dificultats per socialitzar amb d’altres persones. La primera dificultat és l’associada directament a l’envelliment i a les limitacions de les capacitats físiques que aquest comporta. Així, a mida que ens fem grans, cada cop ens costa més sortir de casa i mantenir les relacions socials a les que estàvem acostumats fins aleshores. Aquest fet és especialment esfereïdor a les grans ciutats, on la majoria de les persones grans arriba un moment que perden el contacte amb els seus amics.

També és habitual que moltes persones grans no expliquin a les seves famílies que se senten soles perquè pensen que ja han viscut prou, que no fan res en aquest món i no volen fer nosa. Si a tot això hi afegim la pèrdua de la parella i la mort dels amics, aquest sentiment de solitud pot acabar en depressió.

Les residències ajuden a no sentir-se sol

Des de la nostra experiència, les residències per a persones grans són una molt bona opció per aquelles persones que no volen estar ni sentir-se soles. Des dels nostres centres, Mas d’Anglí i Mas Piteu,  treballem amb l’atenció integral de les persones grans, i cobrim les necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials dels nostres residents.

Per a la majoria de les persones grans, ingressar a una residència suposa tenir accés a una nova xarxa social. A les residències es fan noves amistats i es pot comptar amb persones amb qui poder parlar i explicar els neguits, sentiments i confidències. D’aquesta manera deixen de sentir-se soles  i millora de manera important la seva qualitat de vida. Al mateix temps,les famílies participen en la vida del centre i estan tranquil·les perquè saben que les seves persones estimades han millorat la seva qualitat de vida i gaudeixen més del temps que passen junts.

I per mostra un botó. En una de les nostres residències, s’han creat de manera espontània les tertúlies a l’hora del cafè. Els senyors C.R., F.C., L.F. i M.G. cada dia ben dinat tenen els seus moments de confidències, xafarderies i riures. Cadascun d’ells va venir al nostre centre per circumstàncies molt diferents i tots mantenen la seva xarxa social i familiar, però la residència els ha proporcionat l’oportunitat de recuperar una activitat social que feia molt de temps que no en gaudien, una bona conversa amb amics

 

Un altre cas que demostra els beneficis de la convivència és el de les senyores Carme i Lluïsa que van ingressar a la residència per motius diferents, després d’haverse quedat vidues i de tenir cuidadores a casa. En un principi totes dues volien una habitació individual, però en aquell moment no n’hi havia cap de lliure i van haver de compartir.

Conversant amb la senyora Carme m’explica que ella mai havia estat sola. S’havia casat jove i sempre havia estat amb el seu home. Recorda plorant la primera nit que va dormir sola quan van ingressar al seu marit a l’hospital. Diu que va patir moltes nits d’insomni pensant que li podia passar alguna cosa i que, malgrat que els seus fills li van posar una cuidadora, no podia parlar amb ella perquè no tenien res en comú. Per a la Carme, tenir a la Lluïsa al seu costat és molt important perquè sap que pot confiar en ella. Per a ella, tot i que es van conèixer a la residència, la seva amistat té la mateixa força que una amistat de joventut.

Les famílies de la Carme i la Lluïsa pensaven que, de cap manera, podrien compartir habitació perquè totes dues tenen un caràcter fort. Ara, tots estan encantats amb aquesta nova amistat.

 L’amistat reforça l’autoestima

Com diu la dita, a la família no la pots escollir, als amics si. Per aquest motiu gaudim més del temps que passem amb ells, ens reforcen l’autoestima i ens donen forces per solucionar problemes i adversitats.

Els essers humans necessitem afecte i comprensió en totes les etapes de la nostra vida, però la vellesa fa que apreciem més alguns sentiments com l’amistat i com podem comprovar:

Mai és tard per fer nous amics.

 

Olga Olivar

Directora de la residència Mas d’Anglí