No vull estar sol

“Naixem sols i morim sols, i en el parèntesi, la solitud és tan gran, que necessitem compartir la vida per a oblidar-la”,  Erich Fromm

El neuròleg i catedràtic de la Universitat de Harvard, Álvaro Pascual Leone, assegura que la “solitud és tan perjudicial per la salut humana com fumar 15 cigarretes diàries”. Segons aquest neuròleg no és tan important estar sol com sentir-se sol. I això és així en totes les etapes de la vida. Les persones, com a éssers socials que som, necessitem relacionar-nos amb els altres, i sigui quina sigui la nostra edat, no volem sentir-nos soles.

El 18% dels majors de 65 anys se senten sols

A les societats modernes, cada cop hi ha més persones que senten soles. La situació és tan greu que el Regne Unit ha creat el Ministeri de la Solitud  per frenar aquest sentiment que pateix  el 13,7% de la població anglesa, uns 9 milions de persones. A casa nostra, un dels col·lectius que més sol se sent és el de les persones grans. L’estudi de la Fundació Once “ La soledad en España”, ens diu que el 18 % de la població espanyola mes gran de 65 anys viu sola per obligació i no per vocació. Una xifra que segurament creixerà encara més en el futur com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida.

Dificultats per socialitzar

Això vol dir que, cada any, tindrem més persones grans que, a més de viure soles, se sentiran soles i experimentaran dificultats per socialitzar amb d’altres persones. La primera dificultat és l’associada directament a l’envelliment i a les limitacions de les capacitats físiques que aquest comporta. Així, a mida que ens fem grans, cada cop ens costa més sortir de casa i mantenir les relacions socials a les que estàvem acostumats fins aleshores. Aquest fet és especialment esfereïdor a les grans ciutats, on la majoria de les persones grans arriba un moment que perden el contacte amb els seus amics.

També és habitual que moltes persones grans no expliquin a les seves famílies que se senten soles perquè pensen que ja han viscut prou, que no fan res en aquest món i no volen fer nosa. Si a tot això hi afegim la pèrdua de la parella i la mort dels amics, aquest sentiment de solitud pot acabar en depressió.

Les residències ajuden a no sentir-se sol

Des de la nostra experiència, les residències per a persones grans són una molt bona opció per aquelles persones que no volen estar ni sentir-se soles. Des dels nostres centres, Mas d’Anglí i Mas Piteu,  treballem amb l’atenció integral de les persones grans, i cobrim les necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials dels nostres residents.

Per a la majoria de les persones grans, ingressar a una residència suposa tenir accés a una nova xarxa social. A les residències es fan noves amistats i es pot comptar amb persones amb qui poder parlar i explicar els neguits, sentiments i confidències. D’aquesta manera deixen de sentir-se soles  i millora de manera important la seva qualitat de vida. Al mateix temps,les famílies participen en la vida del centre i estan tranquil·les perquè saben que les seves persones estimades han millorat la seva qualitat de vida i gaudeixen més del temps que passen junts.

I per mostra un botó. En una de les nostres residències, s’han creat de manera espontània les tertúlies a l’hora del cafè. Els senyors C.R., F.C., L.F. i M.G. cada dia ben dinat tenen els seus moments de confidències, xafarderies i riures. Cadascun d’ells va venir al nostre centre per circumstàncies molt diferents i tots mantenen la seva xarxa social i familiar, però la residència els ha proporcionat l’oportunitat de recuperar una activitat social que feia molt de temps que no en gaudien, una bona conversa amb amics

 

Un altre cas que demostra els beneficis de la convivència és el de les senyores Carme i Lluïsa que van ingressar a la residència per motius diferents, després d’haverse quedat vidues i de tenir cuidadores a casa. En un principi totes dues volien una habitació individual, però en aquell moment no n’hi havia cap de lliure i van haver de compartir.

Conversant amb la senyora Carme m’explica que ella mai havia estat sola. S’havia casat jove i sempre havia estat amb el seu home. Recorda plorant la primera nit que va dormir sola quan van ingressar al seu marit a l’hospital. Diu que va patir moltes nits d’insomni pensant que li podia passar alguna cosa i que, malgrat que els seus fills li van posar una cuidadora, no podia parlar amb ella perquè no tenien res en comú. Per a la Carme, tenir a la Lluïsa al seu costat és molt important perquè sap que pot confiar en ella. Per a ella, tot i que es van conèixer a la residència, la seva amistat té la mateixa força que una amistat de joventut.

Les famílies de la Carme i la Lluïsa pensaven que, de cap manera, podrien compartir habitació perquè totes dues tenen un caràcter fort. Ara, tots estan encantats amb aquesta nova amistat.

 L’amistat reforça l’autoestima

Com diu la dita, a la família no la pots escollir, als amics si. Per aquest motiu gaudim més del temps que passem amb ells, ens reforcen l’autoestima i ens donen forces per solucionar problemes i adversitats.

Els essers humans necessitem afecte i comprensió en totes les etapes de la nostra vida, però la vellesa fa que apreciem més alguns sentiments com l’amistat i com podem comprovar:

Mai és tard per fer nous amics.

 

Olga Olivar

Directora de la residència Mas d’Anglí

 

beneficis del ball per a la gent gran

Beneficis del ball per a la gent gran

Dia de ball. Molts dels nostres residents es preparen i s’arreglen com si fos un “dia especial”. I és que en realitat, ho és. Ballar és una activitat que protagonitza molts dels records dels nostres residents entorn a la seva joventut, que ha tingut un paper important al llarg de la seva vida i que, per això, és important mantenir desperts els sentiments i les sensacions que provoquen la música i el fet de reunir-se i ballar per celebrar algun esdeveniment (o simplement una tarda qualsevol).

És una activitat que ens diverteix al mateix temps que ens aporta beneficis tant físics, com psicològics i socials. És ben sabut que ballar implica moure’ns i que, per tant, millora la nostra condició física i, com tota activitat física, protegeix de les malalties cardiovasculars i respiratòries.

Però, quins són els beneficis psicològics i cognitius i socials? S’ha comprovat que el ball ajuda a reduir l’estrès i la simptomatologia depressiva. Així mateix, ballar és una activitat que ens ajuda a exercitar la memòria, l’atenció i la concentració i la coordinació dels nostres moviments.

No ens hem d’oblidar tampoc que el ball és una activitat que es realitza en grup, on dediquem un espai i temps per reunir-nos, escoltar música i compartir moments amb altres persones. Això fa que el ball doni una oportunitat als nostres residents a sentir-se motivats i a socialitzar, el que millora el seu estat d’ànim i la seva qualitat de vida.

Seguint amb els beneficis socials que aporta aquesta activitat, al ser plantejada com una festa, promou que molts familiars s’involucrin i assisteixin encara amb més regularitat a aquesta activitat.

beneficis físics i cognitius del ball per a la gent gran

A més, als nostres centres, ens agrada preparar aquesta activitat com una forma d’espectacle on, entre ball i ball, els treballadors també es preparen certes coreografies que els avis gaudeixen i segueixen amb entusiasme.

Per últim, i com a conclusió, ballar és un dels millors remeis naturals contra l’envelliment cerebral i és sense dubte una activitat que hauríem de gaudir durant tota la nostra vida.

 

Mireia Abad

Educadora Social – Mas d’Anglí

disfagia

La disfàgia en persones de la tercera edat

La disfàgia és la dificultat per empassar o deglutir els aliments o begudes; no es una malaltia, sinó un símptoma. El procés secundari a la disfàgia és el deteriorament de la deglució, que es defineix com al funcionament anormal del mecanisme de deglució associat amb el dèficit de la estructura o funció, oral o faríngia. És un dels grans síndromes geriàtrics com a conseqüència de la seva alta prevalença que es situa entre un 7 i un 22% en el grup de gent gran; en malalts d’Alzheimer augmenta fins el 84%. Cal assenyalar que alhora és símptoma freqüent en pacients amb malalties neurodegeneratives, que pot tenir conseqüències greus ja que pot ser la causa de deshidratació, pèrdua de pes, desnutrició, infeccions o pneumònies.

esdeviments especials_teràpia assistida amb gossos

Esdeveniments especials a la tercera edat. Trenquem amb la rutina

Mantenir unes rutines i marcar uns horaris en el nostre dia a dia és bo i, a la població en general, ens dóna seguretat, comoditat i ens ajuda a avançar-nos a esdeveniments i tenir sensació de control cap a l’entorn. Pot ser, aquesta sensació de domini és encara molt més important a mesura que anem envellint, doncs es va perdent autonomia i es debiliten algunes de les nostres capacitats físiques i cognitives, el que comporta una pèrdua de la sensació de control (tant de les nostres decisions com del que succeeix al nostre voltant).

No obstant això, en l’àmbit residencial o en centres de dia, a més de seguir certs horaris i participar en les dinàmiques proposades regularment, és important dedicar temps a organitzar i dur a terme alguns esdeveniments especials, com són petites sortides fora del centre com ara passejos per la ciutat o un parc proper, visites a museus, rutes o excursions per un entorn més natural, etc. o tallers especials que es realitzin de forma puntual. Abandonar la dinàmica del centre per uns moments crea la possibilitat de viure noves experiències que proporcionen amplis beneficis als nostres residents.  Entre alguns d’ells trobem que aquestes activitats especials són un mitjà per potenciar els vincles socials – en un espai distens i inusual els residents son més proclius a interaccionar amb persones alienes però també entre ells mateixos – evita l’aïllament amb l’entorn o fa créixer el interès per l’exterior i augmenta la motivació dels residents, el que en conjunt millora la qualitat de vida de les persones.

esdeveniments especials_fira de santa llúcia

Aquesta motivació no només es veu el dia de “l’activitat especial” sinó que, amb anterioritat, amb la planificació del taller/excursió els dies anteriors, és important incloure i intercanviar informació sobre aquest fet entre professionals i residents (clima, saber què es el que farem, per què ho farem, etc.). A més de mantenir la il·lusió per fer coses noves, això els hi ajuda a mantenir una bona autoestima al veure que encara són capaços de decidir coses que afecten al seu dia a dia i potencia el treball de diferents funcions cognitives com la planificació, la memòria i l’estimulació del llenguatge d’una manera molt més lúdica.

Posteriorment a la sortida o a l’esdeveniment especial, una bona idea es crear un espai dedicat a compartir l’experiència, pot ser també amb aquells residents que no han pogut gaudir del viatge o la dinàmica, i intentar recordar el que s’ha fet i inclús treballar aspectes de reminiscència al recordar sortides/activitats semblants prèvies al ingrés a la residència.

esdeveniments especials_panellets

Per últim, cal afegir que, quant a la planificació de l’esdeveniment especial, a més de tenir en compte els interessos dels residents, és convenient, sempre que sigui possible, aprofitar una festivitat, doncs ajuda a mantenir l’orientació temporal dels nostres residents. Per exemple, ara que s’acosta la castanyada, fer panellets entre tots ens recorda que estem a la tardor i que durant aquesta època de l’any és típic menjar aquests dolços i també castanyes, o per Nadal, poder gaudir d’una sortida algun mercat nadalenc com el de la Fira de Santa Llúcia, etc).

 

Mireia Abad

Educadora Social – Mas d’Anglí

musicoterapia_música per viatjar en el temps

Música per viatjar en el temps

“Quan escoltem una cançó que portem molt temps sense escoltar, des d’algun moment concret de les nostres vides, s’obren les portes de la memòria i ens veiem immersos en els records […]. És com una clau que obre totes les experiències associades amb el record de la cançó, el seu moment i el seu lloc…”

                                                                                                                 Daniel J. Levitin.

 

 

La música contribueix a augmentar els nivells de serotonina, el neurotransmissor encarregat de regular l’estat d’ànim i el son i que inhibeix emocions negatives. A través d’ella facilitem la comunicació amb l’entorn i la socialització.

Musicoteràpia, intervenció amb música, reminiscència musical… podem anomenar-ho de multitud de maneres. No deixa de ser un món ple de possibilitats a l’hora d’abordar el procés de l’envelliment i les seves possibles conseqüències a nivell físic, mental i social.

reducció de l'IVA al 4%

Reducció de l’IVA al 4% a les persones dependents

ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials) ha calculat que la reducció de l’IVA vinculada amb els pressupostos de l’Estat beneficiarà gairebé 15.000 usuaris a Catalunya. L’IVA del 4% suposarà un estalvi d’uns 100 euros mensuals per persona; per tant, de mitjana, uns 1.200 euros anuals menys.

Les persones amb un grau de dependència reconegut que tenen una prestació econòmica vinculada a un servei (PEVS) fins ara havien de pagar un IVA del 10%. Però el passat dimarts 22 de maig es va aprovar en el ple del Congrés dels diputats una proposta que permet pagar un 4% en comptes del 10%.

Aquesta mesura beneficia a tots els usuaris que actualment cobren una PEV i l’ import sigui superior al 10% de la quota del servei, i és efectiva a partir del 5 de juliol de 2018.

La protecció de les persones en situació de dependència, un col·lectiu de població cada cop més important a causa dels canvis demogràfics i socials, s’ha convertit en un repte ineludible per als poders públics.

Des del 2007, s’ha implementat i desenvolupat progressivament la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions de serveis socials i prestacions econòmiques. Però el volum de persones dependents augmenta per any i l’àmbit públic no pot donar resposta a tanta demanda.

Les places publiques residencials o de centre de dia son escasses, les llistes d’espera son llargues i moltes vegades la família ha de sol·licitar plaça en centre privat. En aquest sentit la Cartera de Serveis Socials contempla la prestació econòmica vinculada a un servei, que és personal i periòdica, i està subjecta al grau i al nivell de dependència i capacitat econòmica de la persona beneficiària. Està destinada a la cobertura de les despeses dels serveis previstos al Programa individual d’atenció (PIA) quan no és possible l’atenció per part d’un servei públic o concertat per manca de disponibilitat. Aquests serveis poden ser d’atenció domiciliària, de centre de dia o centres residencials per a gent gran.

Així doncs, els centres i serveis assistencials que tinguin usuaris amb aquesta prestació han de modificar la factura per adaptar-se a la normativa, un canvi que afecta positivament la butxaca dels usuaris.

L’aplicació de l’IVA superreduït és una iniciativa conjunta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i el Círculo Empresarial de Atención a Personas (CEAPS), patronals majoritàries a Catalunya i Espanya, que ha obtingut el suport de diverses forces parlamentàries.

Patricia Pico

Treballadora Social

Nº Col: 9268

Les afirmacions alternatives durant la vellesa

Comença l’activitat a la Sala dels Arcs de Mas Piteu. Els residents prenen lloc, esperant el tema que tractarem avui. Dins del grup, hi ha una varietat relativa d’edat però més que significativa per tenir opinions diverses. Dues persones que ja han fet els cent anys, una desena que ronda els vuitanta, alguns pocs de setanta i molts altres que passen els noranta. Tots ells, formen la tercera edat però la pregunta és; se senten grans?

Teràpia de reminiscència: recordar per donar sentit al present

“Recordar”o “narrar histories del passat” són dos fets del cicle vital que es troben dins de l’envelliment saludable i que, a més, són comuns entre la població a mida que va envellint. Però, com no hauríem d’explicar i compartir totes les experiències viscudes si forma part de la nostra trajectòria i constitueix el nostre “jo” del present? Aquest simple fet de parlar sobre la vida d’un mateix pot tenir molts efectes beneficiosos en les persones. En l’àmbit clínic, a través de la teràpia de reminiscència, s’ha vist que l’acte de rememorar vivències pot millorar la comunicació, potenciar l’autoestima dels pacients, augmentar la seva capacitat d’autorreconeixement i, fins i tot, millorar la relació entre professionals i pacients pel fet d’entendre millor la seva història de vida.

La teràpia de reminiscència o les dinàmiques que permeten recordar certs aspectes del passat es poden realitzar tant de forma individual com grupal. Els mitjans pels quals podem estimular la memòria són diversos: amb l’ajuda de fotografies  (tant personals com d’objectes o situacions d’abans), amb música o sons familiars, objectes de la seva professió o significatius de la seva vida personal o simplement a través de preguntes que facin recordar una festivitat important (casament, naixement dels fills, vacances, etc.) la persona pot relatar esdeveniments viscuts. Tot plegat, ens permet crear un gran ventall de possibilitats per treballar aquest aspecte.

teràpia de reminiscència

Com ja s’ha expressat, aquest comportament d’explicar històries del passat el trobem a la població gran de forma general, però, anem a parlar ara, per exemple, de la malaltia d’Alzheimer, la forma més comú de demència. En les etapes inicials, els dèficits cognitius no apareixen de forma homogènia, quedant afectades unes funcions i mantenint un funcionament òptim en altres. Específicament, en quant a la memòria, s’apreciarien clares dificultats per recordar fets recents i per aprendre nova informació. En canvi, la memòria remota (aquella que ens permet rememorar esdeveniments de fa molts anys) acostuma a estar intacte. Aquesta informació ens és útil als professionals per poder dur a terme una intervenció adequada i el més profitosa possible per al pacient/resident.

Utilitzar les estones d’oci i socialització amb l’objectiu de reactivar aquestes activitats o esdeveniments passats ajuda a que es mantingui la pròpia identitat i es modifiqui l’avaluació negativa que es té sobre el propi funcionament de la memòria, millorant així l’autoestima de l’ancià. Així mateix, és un acte que dóna sentit a la nostra vida i ens ajuda a mantenir una bona salut emocional, aspecte crucial en aquesta etapa on, mirant en retrospectiva, hem de sentir-nos còmodes i a gust amb la vida que hem tingut.

teràpia de reminiscència

Per últim, és important no oblidar i tenir en compte que els tallers de reminiscència es duen a terme en estones d’oci social i cultural, així doncs, les experiències que es pretenen recordar han de tenir un caire positiu per crear un espai relaxat i agradable per a la persona i que gaudeixi d’aquest moment.

 

Mireia Abad

Educadora social

participación en la vejez

La participació social a la vellesa

Com és ben sabut, el procés d’envelliment no només implica canvis a nivell físic i biològic. És en sí mateix, a més, un esdeveniment psicològic, social i cultural que queda influït per la idea que la societat té sobre el concepte de “vellesa”. Encara que de manera general es podria afirmar que, si el comparem amb les generacions més joves, la gent gran és un col·lectiu dels que rep menys beneficis, les diferents societats i cultures es comportaran de forma diversa segons aquesta latent i general idea.

Des del punt de vista de la participació social, hi ha dos teories principals que expliquen el que succeeix en la societat quan els individus arriben a formar part del grup de la tercera edat. La primera d’elles és la teoria de la desvinculació, la qual defensa o sosté que a partir d’una certa edat la persona ha de desvincular-se del món. Aquesta ideologia es troba implícita en moltes de les accions socials que diuen protegir a la persona en edats avançades. Un dels exemples més vistosos que segueix aquesta línia seria la jubilació obligatòria encara que la persona no ho desitgi i es trobi en bones condicions.