estudio sexualidad en la tercera edad

Estudi Sexualitat a la tercera edat

 

  • Un estudi del Grup Atlàntida constata que el sexe canvia amb l’edat però no s’acaba.

  • El treball sobre sexe a la tercera edat posa de manifest la diferència d’opinions entre homes i dones i la influència educacional i cultural.

 

Gairebé el 40% de la gent gran diu que no satisfà les seves necessitats sexuals

El 38% de la gent gran assegura que les persones de la tercera edat no satisfan les seves necessitats sexuals i un 44% creu que el sexe no s’acaba amb l’edat, sinó que canvia. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi Sexualitat a la tercera edat que ha realitzat el Grup Atlàntida, especialitzat en assegurances mèdiques i en atenció a la tercera edat, als centres residencials i assistencials que té a Barcelona. El treball posa de manifest la diferència significativa d’opinions entre homes i dones i la influència educacional, social i cultural sobre la sexualitat.

La psicòloga responsable de l’estudi, Núria Costa, considera que les dones tenen més cura a l’hora d’entendre la sexualitat i que els resultats demostren “la influència social, la concepció de l’amor romàntic i les diferències biològiques existents”. Costa afegeix que per a les dones la sexualitat no és viscuda tant com una necessitat, sinó com el resultat de l’estimació. També reconeixen que el desig sexual s’acaba amb l’edat: “Tots són aspectes destacables, englobats en una època determinada i en una ment diferent a la del gènere masculí.

Estudi sexualitat tercera edat_Grup Atlàntida

Envellir amb altres cultures

Segons dades oficials del INE, a 1 de gener de 2015, hi havia a Espanya més de 4.719.000 persones estrangeres, de les quals 286.000 eren majors de 65 anys. D’entre aquestes persones, el 74,7% pertanyien a l’Europa comunitària, el 8,3% a Amèrica del sud, el 6,2% a l’Europa no comunitària, el 4,9% a Àfrica i el 5,9% a la resta del món. Tal com veiem doncs, el nombre de persones no és baix. Envellir amb altres cultures, és més habitual del que ens pensem i aporta una nova vivència de la qual també s’aprèn.

Els residents dels nostres centres estan parlant del seus orígens en una de les activitats a les quals assisteixen. El senyor A es nascut a Catalunya, i el senyor B a Andalusia. Entre ells també hi ha una persona de Galícia, i altres tantes de ciutats i pobles d’arreu d’Espanya. És la majoria. Tot i així, també hi ha una minoria que conforma el grup; una persona alemanya, un altra cubana, una japonesa i una francesa. Tots junts comenten de quin lloc venen i de quina manera ha estat el progres fins a envellir a un lloc diferent  del seu origen.

envellir amb altres cultures

jubilació i vellesa: què suposa el fet de jubilar-se

Jubilació i vellesa: Què suposa el fet de jubilar-se?

La rutina, l’obligació, sentir-se útil i realitzat, les relacions interpersonals i l’entreteniment són part del món laboral, però tot això un dia s’acaba i ens hem de plantejar una nova situació; La jubilació i un canvi d’hàbits. Davant d’aquesta nova etapa hi ha qui somia en fer tot allò que no ha pogut fer durant anys de treball però també hi ha gent que li suposa un dur afrontament. Des de les Residències del Grup Atlàntida, abordem aquest tema. Què suposa per la persona el fet de jubilar-se?

etapa de jubilació_gent gran

L’ancià: Una evolució transformada

L’home està subjecte a la societat i a la cultura. No podem entendre el comportament d’una persona fora del seu àmbit social. D’aquesta manera les diferents èpoques històriques i les seves circumstàncies influeixen considerablement en el tarannà humà. Quan parlem de vellesa ens ve al cap un seguit d’idees i de pensaments que associem a la nostra societat actual, però sovint ens oblidem del paper que ha tingut l’ancià durant molts anys i el que ha representat per cada cultura. Des de les Residències del Grup Atlàntida, volem fer un homenatge a la vellesa. Quin paper social han representat els avis? De quina manera ha evolucionat la vellesa dins la nostra societat? Comencem des de temps enrere per arribar a l’ancià de l’actualitat.

l'ancià: una evolució transformada

entrevista motivacional_un recurso para la promoción de la salud

Entrevista motivacional: Un recurs per a la promoció de la salut

En els últims anys la societat ha patit un canvi en les malalties sofertes, augmentant les malalties de caràcter crònic, la prevalença de les quals s’incrementa amb l’edat. L’estil de vida és un dels factors més importants en l’estat de salut de les persones i en l’aparició de les malalties cròniques, per això s’ha de donar especial importància a la promoció i prevenció de la salut, és a dir fomentar un estil de vida saludable. Per promoure canvis en l’estil de vida de les persones, els professionals de la salut tenen en l’entrevista motivacional un recurs potent.

Les infermeres de la residència Mas Piteu estem realitzant un curs sobre l’“Entrevista motivacional.  Un recurs per a la promoció de la salut” a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, de la qual tenim estudiants en pràctiques a les nostres residències.

Entrevista motivacional_infermeria

equipo de trabajo Residencial Mas d'Anglí

Equip de treball: més que una definició

La definició d’equip de treball és “Grup de persones que s’organitzen per aconseguir un objectiu comú”. Trobem dos conceptes bàsics:

  • Organització, encara que les persones treballin juntes si no treballen coordinades no és un equip.
  • Objectiu comú, tenir una meta determinada, els membres de l’equip han de tenir clar l’objectiu que es vol aconseguir i fer-se partícips del procés.

equip de treball residencias Grup Atlàntida

Gent gran amb ljocs de taula

Avantatges del joc en persones de la tercera edat

És l’hora del berenar. La Teresa, la Júlia i en Joan un cop han acabat l’àpat, s’ajunten en grup a jugar al dominó. És una activitat que els hi encanta, que diàriament practiquen i que els fa sentir bé. Però hi ha més. Darrere d’aquest joc de taula, s’amaguen multitud d’avantatges significatives; es passa una bona estona, enforteix l’autoestima, reforça els vincles socials i ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu.

avantatges del joc en persones de la tercera edat

Aspectes emocionals de la malaltia de Parkinson

La dopamina compleix funcions molt específiques en el sistema nerviós central tals com la regulació dels moviments, la marxa i l’equilibri entre d’altres. Per la qual cosa, podem dir que la dopamina és un neurotransmissor molt rellevant per al nostre organisme. En la malaltia de Parkinson hi ha una degeneració de les neurones que segreguen aquest neurotransmissor (fins al 70% de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra) i és per això que es dóna la pèrdua progressiva de la capacitat de coordinar els moviments. Ara bé, aquesta no és l’única simptomatologia que produeix aquesta dolença. La malaltia de Parkinson presenta símptomes psicològics i neuro-psiquiàtrics tals com trastorns de l’estat d’ànim (ansietat i depressió), estats psicòtics (deliris i al·lucinacions) i trastorns sexuals. Avui parlem dels aspectes emocionals de la malaltia de Parkinson.

aspectes emocionals malaltia de Parkinson

Comunicar les males notícies a persones de la tercera edat

Un abordatge difícil per a l’ésser humà és la comunicació de les males noticies. Però si a totes les edats resulta una tasca difícil, durant la vellesa sorgeixen dubtes afegits. És adient comunicar això al meu pare ja gran? Amb un grau determinat de demència és adequat dir-li a una persona que ha mort un germà? Les preguntes no són fàcils i les respostes tampoc. Estem davant d’una qüestió molt controvertida que sovint crea dubtes i angoixa. Abordem aquest tema des de Residències Grup Atlàtinda, on sovint ens trobem amb aquesta qüestió.

Comunicar les males notícies a persones de la tercera edat