Inaugurem la Masia de Mas Piteu

Aquest mes hem inaugurat la Masia de Mas Piteu que fou remodelada l’any 2011, mantenint l’estructura i els valors arquitectònics de l’època. Aquesta reforma s’ha fet amb l’objectiu d’oferir un espai únic i selecte, dirigit a persones autònomes i que volen gaudir d’intimitat i independència, amb tots els serveis d’un centre com Residencial Mas Piteu.

inauguració masia

“Amb una miqueta fem molt”. Què implica l’envelliment i com podem afrontar-lo?

Hi ha paraules com necessitat, envelliment o benestar que, pel fet de formar part del nostre vocabulari diari, moltes vegades, passen desapercebudes o no se’ls hi dóna el significat adient.  En el cas de la gent gran, el coneixement d’aquests conceptes és realment important, ja que són ells mateixos els que ho viuen en primera persona. És per això que en aquest article, ens agradaria reflexionar sobre com afrontem el nostre envelliment i quines necessitats hem de cobrir per obtenir el màxim benestar en aquesta fase de la vida.

com afrontar l'envelliment

L’edat és una qüestió psicològica? Ser gran o sentir-se gran

Quan considerem que una persona és gran? Als setanta anys? Als vuitanta? Un dels aspectes més destacables de la tercera edat, és la concepció social. Sembla ser que a determinada edat i de cara a l’exterior (amics, familiars, inclús persones de fora de l’entorn propi) un individu, pel fet d’haver abandonat la joventut, passa a formar part de la decadència, no tenint en compte altres aspectes de la persona.

En l’àmbit social, utilitzem classificacions. D’aquesta manera, podem dir que un nen és un infant, que un adolescent és jove i que un adult està en l’etapa de la maduresa. De la mateixa manera i només de manera visual, diem que una persona gran és un avi. Ara bé, on resideix aquesta edat realment? Tots sabem que el què determina les ganes per la vida, no és altra cosa que l’actitud i l’optimisme. Malauradament, la societat ens posa prejudicis i etiquetes, i sembla que durant la vellesa no hi ha cabuda per l’entusiasme, la il·lusió i les ganes de seguir fent coses noves.

ser gran o sentir-se gran_2

El paper de l’equip d’infermeria davant el dolor de la gent gran

La majoria de la gent gran presenta dolor, la prevalença es situa entre el 68% i el 73%. El dolor incapacita les persones, els fa tenir importants limitacions i fa que vegin disminuïda la seva qualitat de vida. Hi ha diferents factors físics, psicològics, emocionals i espirituals que el condicionen.

Existeixen factors d´alt risc pel dolor, que estan presents en la gent gran i que s´han de tenir en compte. Podríem destacar: les malalties cròniques (artritis, malalties cardiovasculars, osteoporosi,…), les barreres de comunicació (demències, afasies, idioma…), les deficiències neurològiques, neuropaties, medicació que altera la sensibilitat, crisis emocionals, atrofies, dolor iatrogènic.

El paper de la infermeria en el dolor de la gent gran

La importància de la relaxació del cos i la ment

És dilluns i s’apropa l’hora d’una de les activitats preferides dels nostres residents. La sala s’omple, la música comença i la llum es prepara per ajustar-se a la dinàmica de la sessió de relaxació del cos i la ment. A Residencial Mas Piteu, considerem que no hi ha res millor per començar la setmana que una bona dosi d’energia positiva. I els nostres residents ho corroboren amb la seva reiterativa assistència.

L’activitat a la qual fem referencia, és fonamental per mantenir, tant un bon estat físic, com un bon estat anímic. Aquesta pràctica, que la realitzem de manera setmanal, es divideix en dos grups. El primer d’ells va dirigit a persones més autònomes i el segon a persones dependents. Si bé la dinàmica és diferent en ambdues, l’objectiu és el mateix; aconseguir protegir certs òrgans del cos i obtenir la pau interior, allunyant pensaments intrusius i innecessaris. Però això no és tot. Estudis recents, han demostrat les avantatges que aporta aquest exercici per la gent gran.

exercicis de relaxació per gent gran_Residències

Reflexions d’una fisioterapeuta sobre les contencions

L’ús de contencions és una realitat que genera un debat ètic i social i que, en els darrers anys i amb l’entrada en vigor l’any 2006 de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció a les persones en situació de Dependència, ha generat un canvi en les polítiques socials i en les dels mateixos professionals del sector per tal de disminuir aquesta pràctica, ja que, en molts casos, està considerada com una vulneració dels drets de la persona.

Basant-nos en un fet històric recent, l’any 2001, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va realizar un estudi sobre l’ús racional de les contencions físiques en 164 residències públiques i privades de tot el territori català. En tres mesos, es va demostrar que les residències que havien participat en l’estudi van reduïr l’ús de mecanismes de contenció. Això, si més no, sembla una porta oberta cap una nova visió i un canvi en el saber fer cap un col.lectiu, la gent gran, que es troba en situació de màxima fragilitat.

 fisioteràpia

Els símptomes d’alerta de la malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson afecta a unes 150.000 persones a Espanya, i el 80% dels pacients afectats per ella tenen més de 50 anys. La malatia, que té una base neurològica, s’origina pel progressiu deteriorament de les cèl.lules que produeixen dopamina, que és el neurotransmissor encarregat del control del moviment muscular i de la recompensa neuronal.

Com que el diagnòstic precoç té una gran importància en el desenvolupament i el curs de la malaltia, es convenient prestar atenció a alguns símptomes que ens poden indicar si estem davant d’un cas de Parkinson o no.

Cal dir que la presència aïllada d’un aquests símptomes, no vol dir que es pateixi o que es vagi a patir aquesta malaltia. És important que, si ens trobem amb diversos símptomes d’aquesta llista, consultem un especialista que elabori un diagnòstic en profunditat.

símptomes d'alerta de la malaltia de Parkinson

Beneficis de l’ús de la musicoteràpia a les Residències Geriàtriques

Què és la Musicoteràpia?

Segons l’Associació Catalana de Musicoteràpia (ACMT), la Musicoteràpia és l’aplicació científica de l’art de la música i la dansa amb finalitat terapèutica i preventiva, i amb la l’objectiu d’ajudar a incrementar i restablir la salut mental i física de l’ésser humà, mitjançant l’acció professional del musicoterapeuta.

El Musicoterapeuta, professional de l’àmbit sanitari, humanista i creatiu actua sobre les emocions, la creativitat i els valors humans. Pertany al grup de les teràpies creatives, juntament amb la dansateràpia, l’arteràpia i el psicodrama. No és una teràpia alternativa ni una teràpia adjunta, sinó que posseeix entitat pròpia.

L’ús de la música com a recurs terapèutic es remunta als inicis de la història de la humanitat. Les mares de totes les cultures han cantat als seus bebès per tranquil·litzar-los i ajudar-los a dormir. A l’antic Egipte, cap a l’any 1284 aC, la música s’utilitzava als hospitals de la mà del metge Heròfil, que regulava la pulsació arterial en consonància amb les escales musicals. També tenim referències dels beneficis de la música des de l’antiga Grècia. “La Música es per a l’ànima el que la gimnàstica és pel cos” deia Plató; i Aristòtil: “La Música purifica les passions i provoca en els humans una alegria innocent i pura”.

Beneficis de la musicoteràpia a les residències per a gent gran

La relació existent entre la pèrdua de raonament abstracte i les habilitats comunicatives dels pacients amb Alzheimer o altres demències

Aquest matí, hem pogut llegir un interessant article d’ Esther Heerema, treballadora social amb molta experiència en l’ambit de la intervenció amb persones que pateixen demència. En l’article, l’autora relaciona la pèrdua de la capacitat de raonament abstracte que pateixen aquests pacients, amb les dificultats que tenen per comprendre i interpretar el llenguatge.

El raonament abstracte, que és la capacitat per pensar més enllà de les idees concretes, és una habilitat que es desenvolupa en l’etapa en la que els nens passen a ser adults joves. Durant el transcurs de la malaltia d’Alzheimer i les altres demències, els pacients experimenten una davallada en aquesta capacitat, que provoca que els processos en els que intervé el pensament abstracte resultin més difícils, afectant, entre altres àrees, als processos de llenguatge.

Dificultats raonament abstracte i comunicació pacients malalts Alzheimer