Teràpia de reminiscència: recordar per donar sentit al present

“Recordar”o “narrar histories del passat” són dos fets del cicle vital que es troben dins de l’envelliment saludable i que, a més, són comuns entre la població a mida que va envellint. Però, com no hauríem d’explicar i compartir totes les experiències viscudes si forma part de la nostra trajectòria i constitueix el nostre “jo” del present? Aquest simple fet de parlar sobre la vida d’un mateix pot tenir molts efectes beneficiosos en les persones. En l’àmbit clínic, a través de la teràpia de reminiscència, s’ha vist que l’acte de rememorar vivències pot millorar la comunicació, potenciar l’autoestima dels pacients, augmentar la seva capacitat d’autorreconeixement i, fins i tot, millorar la relació entre professionals i pacients pel fet d’entendre millor la seva història de vida.

La teràpia de reminiscència o les dinàmiques que permeten recordar certs aspectes del passat es poden realitzar tant de forma individual com grupal. Els mitjans pels quals podem estimular la memòria són diversos: amb l’ajuda de fotografies  (tant personals com d’objectes o situacions d’abans), amb música o sons familiars, objectes de la seva professió o significatius de la seva vida personal o simplement a través de preguntes que facin recordar una festivitat important (casament, naixement dels fills, vacances, etc.) la persona pot relatar esdeveniments viscuts. Tot plegat, ens permet crear un gran ventall de possibilitats per treballar aquest aspecte.

teràpia de reminiscència

Com ja s’ha expressat, aquest comportament d’explicar històries del passat el trobem a la població gran de forma general, però, anem a parlar ara, per exemple, de la malaltia d’Alzheimer, la forma més comú de demència. En les etapes inicials, els dèficits cognitius no apareixen de forma homogènia, quedant afectades unes funcions i mantenint un funcionament òptim en altres. Específicament, en quant a la memòria, s’apreciarien clares dificultats per recordar fets recents i per aprendre nova informació. En canvi, la memòria remota (aquella que ens permet rememorar esdeveniments de fa molts anys) acostuma a estar intacte. Aquesta informació ens és útil als professionals per poder dur a terme una intervenció adequada i el més profitosa possible per al pacient/resident.

Utilitzar les estones d’oci i socialització amb l’objectiu de reactivar aquestes activitats o esdeveniments passats ajuda a que es mantingui la pròpia identitat i es modifiqui l’avaluació negativa que es té sobre el propi funcionament de la memòria, millorant així l’autoestima de l’ancià. Així mateix, és un acte que dóna sentit a la nostra vida i ens ajuda a mantenir una bona salut emocional, aspecte crucial en aquesta etapa on, mirant en retrospectiva, hem de sentir-nos còmodes i a gust amb la vida que hem tingut.

teràpia de reminiscència

Per últim, és important no oblidar i tenir en compte que els tallers de reminiscència es duen a terme en estones d’oci social i cultural, així doncs, les experiències que es pretenen recordar han de tenir un caire positiu per crear un espai relaxat i agradable per a la persona i que gaudeixi d’aquest moment.

 

Mireia Abad

Educadora social

participación en la vejez

La participació social a la vellesa

Com és ben sabut, el procés d’envelliment no només implica canvis a nivell físic i biològic. És en sí mateix, a més, un esdeveniment psicològic, social i cultural que queda influït per la idea que la societat té sobre el concepte de “vellesa”. Encara que de manera general es podria afirmar que, si el comparem amb les generacions més joves, la gent gran és un col·lectiu dels que rep menys beneficis, les diferents societats i cultures es comportaran de forma diversa segons aquesta latent i general idea.

Des del punt de vista de la participació social, hi ha dos teories principals que expliquen el que succeeix en la societat quan els individus arriben a formar part del grup de la tercera edat. La primera d’elles és la teoria de la desvinculació, la qual defensa o sosté que a partir d’una certa edat la persona ha de desvincular-se del món. Aquesta ideologia es troba implícita en moltes de les accions socials que diuen protegir a la persona en edats avançades. Un dels exemples més vistosos que segueix aquesta línia seria la jubilació obligatòria encara que la persona no ho desitgi i es trobi en bones condicions.

Importància de l’educació emocional en totes les etapes de la vida

Des de fa relativament poc en la història, les emocions i l’afecte han anat guanyant pes a la nostra societat. Han deixat de tenir un paper negatiu i han passat de ser reprimides a convertir-se en un element a tenir en compte, positiu, que ens ajuda a actuar i a prendre les diferents decisions per adaptar-nos al nostre dia a dia.

Per aquest motiu, no només és important posar a la pràctica aquesta informació als estadis inicials de la vida. Durant l’etapa adulta i la vellesa, els humans seguim sentint emocions, vivint situacions que ens poden ser difícils d’afrontar (com la soledat, la pèrdua d’un ésser estimat i la sensació d’”inutilitat”) i experimentant canvis molt diversos als quals hem de fer front, a nivell tant físic com cognitiu i social. Especialment, les persones grans experimenten en la darrera etapa de la vida una sèrie de situacions que poden debilitar la seva autoestima. És important que l’individu compti amb els recursos necessaris per prevenir aquests canvis o bé fer cara i adaptar-se a la nova situació amb les mínimes conseqüències negatives possibles.

Gent gran ballan

La figura de l’educador social en l’àmbit residencial es vertebra en la tasca que desenvolupa l’animador sòcio-cultural.

Què fa un animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial?

Entenem la darrera etapa vital d’una persona com una oportunitat per realitzat activitats i aficions a les que possiblement no s’hi han pogut dedicar al llarg de la seva vida. Des de la tasca que du a terme l’animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial, es promouen intervencions concretades en activitats de caire lúdic, amb l’objectiu de potenciar els moments de lleure i afavorir el seu benestar.

educador social en l'àmbit residencial

Des de l’àrea d’Educació Social, i partint del context de l’àmbit residencial amb el col·lectiu de la gent gran, fonamentem el plantejament d’execució, dirigint part dels nostres interessos professionals en les destreses, aptituds i capacitats dels residents, mantingudes o bé no existents, o sigui en la utilització de recursos professionals (eines d’Animació Sòcio-cultural), per a treballar amb aquells on els recursos personals estan menys presents. De la mateixa manera, la disciplina contempla l’aspecte del desig, és a dir, a partir de la manifestació de la persona vers les possibles activitats dins del camp que treballa l’animació sòcio-cultural.

L’edadisme: un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI

Entenem per edadisme el procés de discriminació cap a la gent gran pel simple fet de grans. Consisteix en tractar-los de forma diferent i, habitualment, amb una connotació negativa, basada en estereotips i atribuint-los certes característiques, simplement, per la seva condició de persona major.

La majoria de cops, aquest fenomen es produeix de manera inconscient i per atribucions socioculturals i històriques, però també pot ser intencionat. D’aquesta manera, és fàcil pensar fins a on poden arribar aquestes actituts i estereotips. La negació de la interindividualitat entre persones majors i la percepció social de la seva homogeneïtat fa que, molts cops, siguin les pròpies famílies les que tinguin aquestes actituts. Això també succeeix entre la gent gran, quan veuen mermades les seves capacitats i perden prematurament la seva independència, a causa d’aquests estereotips.

Edadisme_un repte d'envellir en el segle XXI