educació emocional gent gran

Importància de l’educació emocional en totes les etapes de la vida

Des de fa relativament poc en la història, les emocions i l’afecte han anat guanyant pes a la nostra societat. Han deixat de tenir un paper negatiu i han passat de ser reprimides a convertir-se en un element a tenir en compte, positiu, que ens ajuda a actuar i a prendre les diferents decisions per adaptar-nos al nostre dia a dia.

Per aquest motiu, no només és important posar a la pràctica aquesta informació als estadis inicials de la vida. Durant l’etapa adulta i la vellesa, els humans seguim sentint emocions, vivint situacions que ens poden ser difícils d’afrontar (com la soledat, la pèrdua d’un ésser estimat i la sensació d’”inutilitat”) i experimentant canvis molt diversos als quals hem de fer front, a nivell tant físic com cognitiu i social. Especialment, les persones grans experimenten en la darrera etapa de la vida una sèrie de situacions que poden debilitar la seva autoestima. És important que l’individu compti amb els recursos necessaris per prevenir aquests canvis o bé fer cara i adaptar-se a la nova situació amb les mínimes conseqüències negatives possibles.

Gent gran ballan

La figura de l’educador social en l’àmbit residencial es vertebra en la tasca que desenvolupa l’animador sòcio-cultural.

Què fa un animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial?

Entenem la darrera etapa vital d’una persona com una oportunitat per realitzat activitats i aficions a les que possiblement no s’hi han pogut dedicar al llarg de la seva vida. Des de la tasca que du a terme l’animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial, es promouen intervencions concretades en activitats de caire lúdic, amb l’objectiu de potenciar els moments de lleure i afavorir el seu benestar.

educador social en l'àmbit residencial

Des de l’àrea d’Educació Social, i partint del context de l’àmbit residencial amb el col·lectiu de la gent gran, fonamentem el plantejament d’execució, dirigint part dels nostres interessos professionals en les destreses, aptituds i capacitats dels residents, mantingudes o bé no existents, o sigui en la utilització de recursos professionals (eines d’Animació Sòcio-cultural), per a treballar amb aquells on els recursos personals estan menys presents. De la mateixa manera, la disciplina contempla l’aspecte del desig, és a dir, a partir de la manifestació de la persona vers les possibles activitats dins del camp que treballa l’animació sòcio-cultural.

L’edadisme: un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI

Entenem per edadisme el procés de discriminació cap a la gent gran pel simple fet de grans. Consisteix en tractar-los de forma diferent i, habitualment, amb una connotació negativa, basada en estereotips i atribuint-los certes característiques, simplement, per la seva condició de persona major.

La majoria de cops, aquest fenomen es produeix de manera inconscient i per atribucions socioculturals i històriques, però també pot ser intencionat. D’aquesta manera, és fàcil pensar fins a on poden arribar aquestes actituts i estereotips. La negació de la interindividualitat entre persones majors i la percepció social de la seva homogeneïtat fa que, molts cops, siguin les pròpies famílies les que tinguin aquestes actituts. Això també succeeix entre la gent gran, quan veuen mermades les seves capacitats i perden prematurament la seva independència, a causa d’aquests estereotips.

Edadisme_un repte d'envellir en el segle XXI