Taller de premsa i altres activitats per treballar l’orientació

La teràpia d’orientació a la realitat està formada per una sèrie de tècniques que ajuden i tenen com a objectiu millorar la consciència de la persona sobre la seva situació en el temps (orientació temporal), en l’espai (orientació espacial) i respecte a un mateix (orientació personal). Així mateix, aquestes tècniques fomenten una millor comprensió del què succeeix al nostre voltant i eviten un possible aïllament social i/o de l’entorn. Tot plegat, es pot afirmar que, l’aplicació de les tècniques d’orientació a la realitat en el dia a dia, fomenta la sensació de control i millora l’autoestima de les persones, afectant positivament a l’estat d’ànim i afavorint l’estat de les funcions cognitives. Per tots els beneficis esmentats, aquestes tècniques es realitzen principalment amb persones que pateixen un cert deteriorament cognitiu.

Treballant la reminiscència

A les nostres residències, una activitat que es duu a terme diàriament i que ajuda a orientar-se en les tres esferes mencionades anteriorment és el “taller de premsa”. En un ambient no massa formal i en un espai de debat i conversa, aquesta activitat permet que els avis segueixin tenint una connexió amb el present i amb l’actualitat, al mateix temps que es poden relacionar les notícies d’ara amb experiències i esdeveniments del seu passat (treballant també la reminiscència).

Com també es podria fer en la resta d’activitats, es pot començar presentant el taller indicant la data del dia d’avui (orientació temporal) i el lloc on ens trobem (ciutat i residència) (orientació en espai) i seguir amb les notícies que són més properes a ells i que puguin ser del seu interès.

A més, es cregui o no es cregui en l’astrologia, llegir els horòscops que sempre acompanyen els diaris pot ser una bona excusa per passar una estona divertida i recordar la data de naixement de cadascú (orientació personal). Finalment, s’acostuma a tancar la sessió comentant el temps, relacionant-lo amb l’època de l’any a la que estem i llegint els santorals si aquests són importants.

La importància del calendari

És igualment important incorporar un calendari visual que s’actualitzi diàriament (a poder ser, a càrrec d’un dels nostres residents més autònoms) per aquelles persones que puguin tenir un deteriorament més gran, i relacionar les dinàmiques que es duen a terme als centres residencials amb les diferents festivitats que se celebren durant tot l’any (per exemple, fer panellets per la castanyada, fer ball de disfresses per carnaval, fer un trivial de Sant Jordi per aquest sant, etcètera).

Per últim, una altra activitat que persegueix el mateix objectiu i centrada principalment a potenciar l’orientació personal és enfocar un taller de forma periòdica a recordar dades personals (lloc de naixement, lloc de residència, any de naixement, noms de familiars, etcètera) amb la possible ajuda de fotografies i parlar també de fets recents (polítics, socials…) adaptant les temàtiques segons l’estat cognitiu dels participants.

Mireia Abad, Educadora Social de Mas D’Anglí

 

 

No vull estar sol

“Naixem sols i morim sols, i en el parèntesi, la solitud és tan gran, que necessitem compartir la vida per a oblidar-la”,  Erich Fromm

El neuròleg i catedràtic de la Universitat de Harvard, Álvaro Pascual Leone, assegura que la “solitud és tan perjudicial per la salut humana com fumar 15 cigarretes diàries”. Segons aquest neuròleg no és tan important estar sol com sentir-se sol. I això és així en totes les etapes de la vida. Les persones, com a éssers socials que som, necessitem relacionar-nos amb els altres, i sigui quina sigui la nostra edat, no volem sentir-nos soles.

El 18% dels majors de 65 anys se senten sols

A les societats modernes, cada cop hi ha més persones que senten soles. La situació és tan greu que el Regne Unit ha creat el Ministeri de la Solitud  per frenar aquest sentiment que pateix  el 13,7% de la població anglesa, uns 9 milions de persones. A casa nostra, un dels col·lectius que més sol se sent és el de les persones grans. L’estudi de la Fundació Once “ La soledad en España”, ens diu que el 18 % de la població espanyola mes gran de 65 anys viu sola per obligació i no per vocació. Una xifra que segurament creixerà encara més en el futur com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida.

Dificultats per socialitzar

Això vol dir que, cada any, tindrem més persones grans que, a més de viure soles, se sentiran soles i experimentaran dificultats per socialitzar amb d’altres persones. La primera dificultat és l’associada directament a l’envelliment i a les limitacions de les capacitats físiques que aquest comporta. Així, a mida que ens fem grans, cada cop ens costa més sortir de casa i mantenir les relacions socials a les que estàvem acostumats fins aleshores. Aquest fet és especialment esfereïdor a les grans ciutats, on la majoria de les persones grans arriba un moment que perden el contacte amb els seus amics.

També és habitual que moltes persones grans no expliquin a les seves famílies que se senten soles perquè pensen que ja han viscut prou, que no fan res en aquest món i no volen fer nosa. Si a tot això hi afegim la pèrdua de la parella i la mort dels amics, aquest sentiment de solitud pot acabar en depressió.

Les residències ajuden a no sentir-se sol

Des de la nostra experiència, les residències per a persones grans són una molt bona opció per aquelles persones que no volen estar ni sentir-se soles. Des dels nostres centres, Mas d’Anglí i Mas Piteu,  treballem amb l’atenció integral de les persones grans, i cobrim les necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials dels nostres residents.

Per a la majoria de les persones grans, ingressar a una residència suposa tenir accés a una nova xarxa social. A les residències es fan noves amistats i es pot comptar amb persones amb qui poder parlar i explicar els neguits, sentiments i confidències. D’aquesta manera deixen de sentir-se soles  i millora de manera important la seva qualitat de vida. Al mateix temps,les famílies participen en la vida del centre i estan tranquil·les perquè saben que les seves persones estimades han millorat la seva qualitat de vida i gaudeixen més del temps que passen junts.

I per mostra un botó. En una de les nostres residències, s’han creat de manera espontània les tertúlies a l’hora del cafè. Els senyors C.R., F.C., L.F. i M.G. cada dia ben dinat tenen els seus moments de confidències, xafarderies i riures. Cadascun d’ells va venir al nostre centre per circumstàncies molt diferents i tots mantenen la seva xarxa social i familiar, però la residència els ha proporcionat l’oportunitat de recuperar una activitat social que feia molt de temps que no en gaudien, una bona conversa amb amics

 

Un altre cas que demostra els beneficis de la convivència és el de les senyores Carme i Lluïsa que van ingressar a la residència per motius diferents, després d’haverse quedat vidues i de tenir cuidadores a casa. En un principi totes dues volien una habitació individual, però en aquell moment no n’hi havia cap de lliure i van haver de compartir.

Conversant amb la senyora Carme m’explica que ella mai havia estat sola. S’havia casat jove i sempre havia estat amb el seu home. Recorda plorant la primera nit que va dormir sola quan van ingressar al seu marit a l’hospital. Diu que va patir moltes nits d’insomni pensant que li podia passar alguna cosa i que, malgrat que els seus fills li van posar una cuidadora, no podia parlar amb ella perquè no tenien res en comú. Per a la Carme, tenir a la Lluïsa al seu costat és molt important perquè sap que pot confiar en ella. Per a ella, tot i que es van conèixer a la residència, la seva amistat té la mateixa força que una amistat de joventut.

Les famílies de la Carme i la Lluïsa pensaven que, de cap manera, podrien compartir habitació perquè totes dues tenen un caràcter fort. Ara, tots estan encantats amb aquesta nova amistat.

 L’amistat reforça l’autoestima

Com diu la dita, a la família no la pots escollir, als amics si. Per aquest motiu gaudim més del temps que passem amb ells, ens reforcen l’autoestima i ens donen forces per solucionar problemes i adversitats.

Els essers humans necessitem afecte i comprensió en totes les etapes de la nostra vida, però la vellesa fa que apreciem més alguns sentiments com l’amistat i com podem comprovar:

Mai és tard per fer nous amics.

 

Olga Olivar

Directora de la residència Mas d’Anglí

 

disfagia

La disfàgia en persones de la tercera edat

La disfàgia és la dificultat per empassar o deglutir els aliments o begudes; no es una malaltia, sinó un símptoma. El procés secundari a la disfàgia és el deteriorament de la deglució, que es defineix com al funcionament anormal del mecanisme de deglució associat amb el dèficit de la estructura o funció, oral o faríngia. És un dels grans síndromes geriàtrics com a conseqüència de la seva alta prevalença que es situa entre un 7 i un 22% en el grup de gent gran; en malalts d’Alzheimer augmenta fins el 84%. Cal assenyalar que alhora és símptoma freqüent en pacients amb malalties neurodegeneratives, que pot tenir conseqüències greus ja que pot ser la causa de deshidratació, pèrdua de pes, desnutrició, infeccions o pneumònies.

reducció de l'IVA al 4%

Reducció de l’IVA al 4% a les persones dependents

ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials) ha calculat que la reducció de l’IVA vinculada amb els pressupostos de l’Estat beneficiarà gairebé 15.000 usuaris a Catalunya. L’IVA del 4% suposarà un estalvi d’uns 100 euros mensuals per persona; per tant, de mitjana, uns 1.200 euros anuals menys.

Les persones amb un grau de dependència reconegut que tenen una prestació econòmica vinculada a un servei (PEVS) fins ara havien de pagar un IVA del 10%. Però el passat dimarts 22 de maig es va aprovar en el ple del Congrés dels diputats una proposta que permet pagar un 4% en comptes del 10%.

Aquesta mesura beneficia a tots els usuaris que actualment cobren una PEV i l’ import sigui superior al 10% de la quota del servei, i és efectiva a partir del 5 de juliol de 2018.

La protecció de les persones en situació de dependència, un col·lectiu de població cada cop més important a causa dels canvis demogràfics i socials, s’ha convertit en un repte ineludible per als poders públics.

Des del 2007, s’ha implementat i desenvolupat progressivament la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions de serveis socials i prestacions econòmiques. Però el volum de persones dependents augmenta per any i l’àmbit públic no pot donar resposta a tanta demanda.

Les places publiques residencials o de centre de dia son escasses, les llistes d’espera son llargues i moltes vegades la família ha de sol·licitar plaça en centre privat. En aquest sentit la Cartera de Serveis Socials contempla la prestació econòmica vinculada a un servei, que és personal i periòdica, i està subjecta al grau i al nivell de dependència i capacitat econòmica de la persona beneficiària. Està destinada a la cobertura de les despeses dels serveis previstos al Programa individual d’atenció (PIA) quan no és possible l’atenció per part d’un servei públic o concertat per manca de disponibilitat. Aquests serveis poden ser d’atenció domiciliària, de centre de dia o centres residencials per a gent gran.

Així doncs, els centres i serveis assistencials que tinguin usuaris amb aquesta prestació han de modificar la factura per adaptar-se a la normativa, un canvi que afecta positivament la butxaca dels usuaris.

L’aplicació de l’IVA superreduït és una iniciativa conjunta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i el Círculo Empresarial de Atención a Personas (CEAPS), patronals majoritàries a Catalunya i Espanya, que ha obtingut el suport de diverses forces parlamentàries.

Patricia Pico

Treballadora Social

Nº Col: 9268

Les afirmacions alternatives durant la vellesa

Comença l’activitat a la Sala dels Arcs de Mas Piteu. Els residents prenen lloc, esperant el tema que tractarem avui. Dins del grup, hi ha una varietat relativa d’edat però més que significativa per tenir opinions diverses. Dues persones que ja han fet els cent anys, una desena que ronda els vuitanta, alguns pocs de setanta i molts altres que passen els noranta. Tots ells, formen la tercera edat però la pregunta és; se senten grans?

Metodología residencias basada en atención centrada en la persona

Metodologia dels nostres centres basada en l’Atenció Centrada en la Persona

Des de sempre les residències han estat els llocs on les persones depenents reben ajuda per a la realització de les AVDs (activitats de la vida diària). Amb un model assistencial clàssic els professionals són els encarregats de decidir el Pla d’Atenció més adequat a cada cas. Actualment amb el model d’Atenció Centrada en la Persona, les residències han de ser també un lloc de vida, on es respecten els drets individuals i es potencien les habilitats i capacitats. Els usuaris es converteixen en protagonistes i s’ofereix una atenció personalitzada adaptada a cada resident.

S’ofereix una Atenció Personal Integral, basada en un model bio-psico-social, que abasta, degudament coordinats entre si, els aspectes sanitaris, socials, psicològics, ambientals, convivenciales i culturals. Els professionals ens plantegem uns objectius per a:

  • Mantenir les capacitats funcionals.
  • Millorar en tot el possible les capacitats alterades.
  • Preveure l’aparició o l’empitjorament de trastorns o malalties evitant l’increment de la dependència.
  • Donar suport, ajudar i/o substituir la persona en la realització de les funcions alterades o perdudes.
  • Afavorir i impulsar les relacions socials.

Metodologia residències basada en atenció centrada en la persona

Beneficis de la Sala d’Estimulació Multisensorial Snoezelen

Recentment, al nostre centre residencial Mas d’Anglí, hem creat la Sala d’Estimulació Multisensorial Snoezelen. Sala que amb un entorn segur i confortable ofereix als nostres residents la possibilitat d’obtenir experiències sensorials agradables en una atmosfera de confiança, relaxació i comunicació, a través de l’estimulació de les diferents àrees bàsiques de percepció: somàtica, vestibular i vibratòria a més de la resta dels sentits, entre ells tacte, oïda, vista, olfacte,…

Sala d'estimulació multisensorial Snoezelen

cuidados paliativos

Què són les cures pal·liatives i quina és la seva importància per al pacient

Tots hem de morir, però ningú coneix les circumstàncies en les quals es trobarà quan arribi l’inevitable moment. Les malalties són, en gran part, les responsables de posar fi a la vida de moltes persones, especialment durant la vellesa. Parlar de malaltia i mort implica una dura gestió emocional i física que requereix unes cures especialitzades importantíssimes, les cures pal·liatives. A Residències Grup Atlàntida tenim molt present aquesta dedicació a l’hora d’acompanyar un ancià en els seus darrers moments de vida. 

Segons la definició de l’organització Mundial de la Salut (OMS) “les cures pal·liatives són un mètode que millora la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, fent front als problemes associats a les malalties greus, a través de la prevenció i alleujament del patiment, mitjançant la identificació precoç i la avaluació minuciosa del dolor i d’altres problemàtiques físiques, psicològiques i espirituals”. L’objectiu no és allargar la vida, ni accelerar la mort, sinó cuidar i acompanyar a la persona perquè tingui la màxima qualitat de vida possible. 

què són les cures pal·liatives i la seva importància per al pacient

Pautes d’actuació per prevenir i reduir l’apatia i la desídia de la gent gran

No cal tenir una edat avançada per sentir que a vegades la falta de motivació marxa i s’instaura la frustració. Tothom, independentment de l’edat, ha pogut sentir això en algun moment de la seva vida. Però la vellesa és especialment sensible a la desídia i a l’apatia i és freqüent que es donin aquests tipus de sentiments.

La senyora X no només assistia a l’activitat de ball cada setmana, sinó que també s’apuntava a fer qualsevol tasca que impliqués dinamisme i relació social. Fa aproximadament un mes que ha perdut el desig de fer coses que abans li agradaven i refereix una sensació de desgana cap a tot allò que l’envolta. Tristesa? No, parlem d’aplanament emocional; una sensació  d’indiferència afectiva.  Des de Residències Grup Atlàntida volem abordar aquesta temàtica i donar algunes pautes per actuar quan es presenta aquest estat anímic en la vida de les persones majors.

prevenir i reduir l'apatia i la desídia en la gent gran

estudio sexualidad en la tercera edad

Estudi Sexualitat a la tercera edat

 

  • Un estudi del Grup Atlàntida constata que el sexe canvia amb l’edat però no s’acaba.

  • El treball sobre sexe a la tercera edat posa de manifest la diferència d’opinions entre homes i dones i la influència educacional i cultural.

 

Gairebé el 40% de la gent gran diu que no satisfà les seves necessitats sexuals

El 38% de la gent gran assegura que les persones de la tercera edat no satisfan les seves necessitats sexuals i un 44% creu que el sexe no s’acaba amb l’edat, sinó que canvia. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi Sexualitat a la tercera edat que ha realitzat el Grup Atlàntida, especialitzat en assegurances mèdiques i en atenció a la tercera edat, als centres residencials i assistencials que té a Barcelona. El treball posa de manifest la diferència significativa d’opinions entre homes i dones i la influència educacional, social i cultural sobre la sexualitat.

La psicòloga responsable de l’estudi, Núria Costa, considera que les dones tenen més cura a l’hora d’entendre la sexualitat i que els resultats demostren “la influència social, la concepció de l’amor romàntic i les diferències biològiques existents”. Costa afegeix que per a les dones la sexualitat no és viscuda tant com una necessitat, sinó com el resultat de l’estimació. També reconeixen que el desig sexual s’acaba amb l’edat: “Tots són aspectes destacables, englobats en una època determinada i en una ment diferent a la del gènere masculí.

Estudi sexualitat tercera edat_Grup Atlàntida