La manera de gestionar les necessitats emocionals de la gent gran

“No entenc que vol el pare i sembla que cap dels germans fem les coses bé. Quan venim a veure’l sempre està enfadat i no sabem de quina manera tractar-lo per veure’l feliç” – deia la filla del Sr A. Cosa curiosa, ja que vertaderament el senyor A és un home alegre, que a la residència ha fet bons vincles socials, que participa en les activitats que se li proposen i que sol presentar un bon estat anímic dins l’entorn residencial. Què succeeix llavors? Per què aquest canvi d’estat davant dels seus fills? Aquesta qüestió és molt personal, però no és la primera vegada que observem aquest tipus de comportament. A part d’estar atés, estar cuidat i estar protegit, quines són les necessitats emocionals de la gent gran?

Les persones, independentment de la seva edat, condició i estat, tenim necessitats emocionals tals com l’afecte, el suport, el reconeixement etc… i quan creiem que no estem rebent aquestes necessitats (sigui o no real) utilitzem estratègies per demandar-les. Aquestes estratègies solen ser molt inconscients i formen part dels mecanismes de defensa que tenim per afrontar el dolor.

necessitats emocionals_gent gran

El dol en la tercera edat

El dol és un procés d’adaptació emocional que es presenta després de la pèrdua d’un ser estimat, d’una relació, o de qualsevol vincle que s’hagi creat en l’àmbit afectiu. En aquest cas i pel tema que ens ocupa, aquí parlarem de la pèrdua d’una persona estimada. És a dir; del dol en referencia a la mort.

La manera de viure la mort d’algú proper és ben diferent d’una edat a un altra. També és diferent el procés, depenent de la personalitat i la capacitat d’afrontament d’una persona. No és doncs comparable entre etapes vitals ni entre característiques personals però sí que hi ha trets comuns segons l’època de vida en la qual això succeeix. D’aquesta manera, podem dir que no es viu de la mateixa manera a l’adolescència per exemple que a la vellesa però que dins de cada etapa hi ha punts comuns. Quins són a la tercera edat? Des de les Residencies del Grup Atlàntida desfem mites, donem informació i parlem d’un tema que està present en la vida de tots nosaltres.

el dol en persones de la tercera edat

Jo de gran vull ser com tu: la relació entre avis i néts

Quan sigui gran jo vull ser cantant, diu el Pep a la seva mare, quan amb prou feines compta amb deu anys. El seu germà l’Albert en canvi vol ser astronauta (amb vuit anys)  i el petit, en Carles, pintor. La família riu i l’avi explica una història…Una història plena d’experiència, d’il·lusió i de vida…

El senyor Faustí, resident de Residències Grup Atlàntida, explica sovint les anècdotes, rialles i altres vivències que expressen els seus néts. Quan ho fa se li il·lumina la cara i somriu satisfet de poder ser partícip d’un dels esdeveniments més importants de la vida; arribar a la vellesa i gaudir del plaer de veure com creix i continua la teva descendència.

La senyora Corina, ja no parla de néts, parla de besnéts, i de la mateixa manera, ensenya fotografies acompanyades d’un somriure encisador… La vida continua, fruit de la seva sang i hi ha poques paraules per explicar l’emoció que això reporta.

la relacio entre avis i néts

El temps ha passat, però darrere d’això s’amaguen un munt d’experiències, de sentiments i d’històries personals, úniques i irrepetibles. Fills i nèts…

Què representen els néts per la vida d’un avi? De quina manera viu la gent gran aquesta relació? Admirem la importància d’aquesta relació i avui l’expliquem, intentant transmetre la bonica mirada que representa.

tracte a la gent gran

El familiar de la persona gran també és important

En diverses ocasions hem parlat del paper de la família en l’acompanyament de la gent gran en una residència però encara no els hi hem donat protagonisme, com a nucli central. Avui, des de les Residències Grup Atlàntida ens agradaria parlar de les famílies dels nostres residents. Com viuen elles que un pare i/o una mare estigui en una residència? Com és el procés que passen fins que es decideixen a fer un ingrés, sobretot si la persona gran no és autònoma? Quins dubtes sorgeixen i com els podem ajudar des del centre?

la importància de la família per a la gent gran

educació emocional

La por en persones de la tercera edat

La por és una de les principals emocions bàsiques. Sense ella, ens posaríem davant del perill sense sentir cap tipus de temor. És per tant, necessària a les nostres vides. Ara bé, la por no sempre és real, tot i que s’experimenti com a tal. Molt sovint sentim por imaginària que ens produeix les mateixes sensacions d’angoixa i malestar que la real. D’altra banda, durant la nostra vida i segons l’etapa vital en la qual ens trobem, temem a diferents coses. Hem volgut saber l’opinió dels nostres residents. A què temen ells? És té més por a mesura que et fas gran? Com hi fan front? Les respostes, un cop més ens donen una lliçó de la fortalesa que s’amaga darrere dels anys viscuts.

Ens reunim en una de les activitats preferides pels residents. És aquella en la que toca parlar de la vida, dels sentiments, de les experiències viscudes, amb l’objectiu de trobar opinions compartides i aprendre dels altres. Iniciem la sessió amb una tasca cognitiva; fer de diccionari i trobar una definició encertada per la paraula por.

la por en persones de la tercera edat

Què sabem realment de la memòria?

Quants anys té vostè? Com es deia la seva mare? Recorda el que va sopar ahir? Quines instruccions he de seguir per reproduir un DVD? I Quina és la capital de França? Preguntes que requereixen del nostre procés cognitiu i concretament de la nostra memòria. Aquesta petita paraula no només és la base de l’aprenentatge, sinó que a més és el punt central de la nostra vida, per tal de funcionar en el nostre dia a dia i desenvolupar-nos dins l’entorn en el qual vivim.

La memòria és doncs la màgica capacitat que ens permet integrar la informació i fer-la present. Ara bé; què en sabem exactament d’ella? Com funciona? Quants tipus hi ha? Per la seva importància i pels dubtes que ens arriben a Residències Grup Atlàntida en torn aquesta complexa funció psicològica, avui parlem d’ella.

memòria, gent gran i residències

El maltractament a la gent gran

Fa pocs dies, un diari de renom, publicava una notícia digne d’invitar a la reflexió. “10.500 avis han rebut maltractaments dels seus familiars”, era l’encapçalament de la trista informació. Aquesta dada, ha estat registrada, només a Catalunya pels propis avis, els quals han confessat, que el maltracte s’ha donat per algú proper al seu entorn.

Com a defensors de la salut integral de les persones en general i de la gent gran en particular, a Residències Grup Atlàntida, no hem pogut passar per alt, aquesta notícia i hem volgut fer ressò de la mateixa. L’objectiu és invitar a la població a prendre consiència de la gravetat que això implica i de les seqüeles que deixa als individus que les pateixen.

aturem el maltractament a la gent gran

El auxiliar de geriatría como pilar fundamental en la atención residencial

La palabra cuidador tiene diferentes acepciones:

  • La RAE lo define como la persona que cuida o muy solicito y cuidadoso.
  • Florez Lozano (1997), define al cuidador como aquella persona que asiste o cuida a otra afectada de cualquier tipo de discapacidad, minusvalía e incapacidad que dificulta o impide el desarrollo normal de sus actividades vitales o de sus relaciones sociales.
  • Etimológicamente la palabra cuidar viene de “cogitare” que se compone de “co” (acción conjunta y global) y “agitare” (poner en movimiento), que tiene su raíz en “agere” (llevar adelante, hacer avanzar, mover, actuar, tratar).

auxiliar de geriatría_1

Què li demana la gent gran al nou any?

Aprimar-se, estudiar més, deixar de fumar, fer més esport… Són promeses que fa la gent de totes les edats quan s’apropa un nou any. D’altra banda, tenir salut, diners i amor, són els tres desitjos més sol·licitats per tothom. Així ho diu la famosa cançó i així és popularment. Ara bé… Darrere d’aquest anhel i segons l’etapa de la vida en la qual ens trobem, els desitjos varien, donant més importància a unes coses que a d’altres. D’aquesta manera, sabem que  un infant té una fantasia ben diferent de la d’un avi i que els desitjos d’ambdós són ben distants.

A causa de l’entrada del nou any, a les Residencies del Grup Atlàntida, hem volgut saber quins són els desitjos més importants pels nostres residents. Què li demana una persona gran al nou any? Què és el més bo que ha passat en el 2014 per cadascún d’ells? Què opinen sobre les promeses que ens fem (d’aprimar, fer més esport…) per l’any vinent? S’ha de celebrar la nit de cap d’any? I el més important; de tots els desitjos que han demanat any rere any, quin és el més important? Veiem les respostes dels nostres protagonistes.

any nou gent gran_1

Com viu el Nadal la gent gran?

Els infants de tot el món, esperen impacients l’arribada de Papa Noel i els Reis Mags. Es pot dir, que la il.lusió del Nadal quan ets petit, és una de les sensacions més màgiques de la nostra vida. Creixem, ens fem adults i ens fem grans i en aquest camí anem passant experiències, vivències i les il.lusions es transformen i adquireixen un altre forma. Ni millor ni pitjor, diferent. Ara bé…Quan hem arribat a la vellesa i portem dins nostre el pas del temps, la pèrdua de certes persones estimades i altres cirmcumstàncies; De quina manera vivim el Nadal? Persisteix la il.lusió d’aquesta festivitat tan rellevant?

A les Residències del Grup Atlàntida, celebrem aquestes festes amb diversos actes i activitats. Els nostres residents són els principals protagonistes en decorar els centres, en participar en les diferents activitats proposades i en actuar en els diversos espectacles que preparem. Aquest any, un cop més, han participat en la Marató de TV3, fent treballs manuals artístics per recaptar fons per la investigació de les malalties del cor. D’altra banda, s’han ocupat de guarir els espais en què habiten i de fer diferents celebracions. Ara bé, més enllà d’això, hem volgut saber, què opinen de les festes nadalenques i de quina manera les viuen.

marató