Factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències

La malaltia d’ Alzheimer, la Demència Vascular i la Demència amb cossos de Lewy són les demències més conegudes, tot i que hi ha d’altres. Ara bé, quins són els factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències? En termes generals, podem parlar de l’edat i d’hàbits poc saludables, però hi ha molts altres factors de risc que es consideren igualment rellevants.

Des de les Residències del Grup Atlàntida creiem que és molt important donar informació i resoldre dubtes, per això, considerem d’interès abordar aquest tema de manera extensa i descobrir més aspectes  d’aquesta malaltia que pateixen tantes persones. Seguint la Guia de pràctica clínica sobre l’atenció integral a les persones amb demència, publicada pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, l’any 2010, intentarem donar resposta.

factors de risc de l'Alzheimer

 

Causes i conseqüències del dèficit de vitamina D en la tercera edat

La vitamina D s’ha identificat com un dels nutrients més importants a l’hora de mantenir uns ossos forts i sans, de prevenir el càncer de pròstata i altres malalties com la psoriasi o la icitiosi. Uns nivells acceptables de vitamina D garantirien la correcta absorció de calci i fòsfor.  Estudis recents han mostrat que aquest dèficit s’ha estés entre diferents grups d’edat, especialment entre la tercera edat, i s’han pogut identificar diversos factors de risc que explicarien perquè aquest col.lectiu té més possibilitats de patir aquesta baixada. L’impacte del dèficit de vitamina D en les persones majors incideix sobre la seva força i les principals funcions motores. Com que tenim receptors de la vitamina D a les cèl.lules musculars, la deficiència d’aquest element provoca que algunes d’aquestes cèl.lules s’atrofiïn, provocant feblesa muscular i dolor.

dèficit vitamina D en la gent gran

“Amb una miqueta fem molt”. Què implica l’envelliment i com podem afrontar-lo?

Hi ha paraules com necessitat, envelliment o benestar que, pel fet de formar part del nostre vocabulari diari, moltes vegades, passen desapercebudes o no se’ls hi dóna el significat adient.  En el cas de la gent gran, el coneixement d’aquests conceptes és realment important, ja que són ells mateixos els que ho viuen en primera persona. És per això que en aquest article, ens agradaria reflexionar sobre com afrontem el nostre envelliment i quines necessitats hem de cobrir per obtenir el màxim benestar en aquesta fase de la vida.

com afrontar l'envelliment

L’edat és una qüestió psicològica? Ser gran o sentir-se gran

Quan considerem que una persona és gran? Als setanta anys? Als vuitanta? Un dels aspectes més destacables de la tercera edat, és la concepció social. Sembla ser que a determinada edat i de cara a l’exterior (amics, familiars, inclús persones de fora de l’entorn propi) un individu, pel fet d’haver abandonat la joventut, passa a formar part de la decadència, no tenint en compte altres aspectes de la persona.

En l’àmbit social, utilitzem classificacions. D’aquesta manera, podem dir que un nen és un infant, que un adolescent és jove i que un adult està en l’etapa de la maduresa. De la mateixa manera i només de manera visual, diem que una persona gran és un avi. Ara bé, on resideix aquesta edat realment? Tots sabem que el què determina les ganes per la vida, no és altra cosa que l’actitud i l’optimisme. Malauradament, la societat ens posa prejudicis i etiquetes, i sembla que durant la vellesa no hi ha cabuda per l’entusiasme, la il·lusió i les ganes de seguir fent coses noves.

ser gran o sentir-se gran_2

El paper de l’equip d’infermeria davant el dolor de la gent gran

La majoria de la gent gran presenta dolor, la prevalença es situa entre el 68% i el 73%. El dolor incapacita les persones, els fa tenir importants limitacions i fa que vegin disminuïda la seva qualitat de vida. Hi ha diferents factors físics, psicològics, emocionals i espirituals que el condicionen.

Existeixen factors d´alt risc pel dolor, que estan presents en la gent gran i que s´han de tenir en compte. Podríem destacar: les malalties cròniques (artritis, malalties cardiovasculars, osteoporosi,…), les barreres de comunicació (demències, afasies, idioma…), les deficiències neurològiques, neuropaties, medicació que altera la sensibilitat, crisis emocionals, atrofies, dolor iatrogènic.

El paper de la infermeria en el dolor de la gent gran

Reflexions d’una fisioterapeuta sobre les contencions

L’ús de contencions és una realitat que genera un debat ètic i social i que, en els darrers anys i amb l’entrada en vigor l’any 2006 de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció a les persones en situació de Dependència, ha generat un canvi en les polítiques socials i en les dels mateixos professionals del sector per tal de disminuir aquesta pràctica, ja que, en molts casos, està considerada com una vulneració dels drets de la persona.

Basant-nos en un fet històric recent, l’any 2001, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va realizar un estudi sobre l’ús racional de les contencions físiques en 164 residències públiques i privades de tot el territori català. En tres mesos, es va demostrar que les residències que havien participat en l’estudi van reduïr l’ús de mecanismes de contenció. Això, si més no, sembla una porta oberta cap una nova visió i un canvi en el saber fer cap un col.lectiu, la gent gran, que es troba en situació de màxima fragilitat.

 fisioteràpia

Beneficis de l’ús de la musicoteràpia a les Residències Geriàtriques

Què és la Musicoteràpia?

Segons l’Associació Catalana de Musicoteràpia (ACMT), la Musicoteràpia és l’aplicació científica de l’art de la música i la dansa amb finalitat terapèutica i preventiva, i amb la l’objectiu d’ajudar a incrementar i restablir la salut mental i física de l’ésser humà, mitjançant l’acció professional del musicoterapeuta.

El Musicoterapeuta, professional de l’àmbit sanitari, humanista i creatiu actua sobre les emocions, la creativitat i els valors humans. Pertany al grup de les teràpies creatives, juntament amb la dansateràpia, l’arteràpia i el psicodrama. No és una teràpia alternativa ni una teràpia adjunta, sinó que posseeix entitat pròpia.

L’ús de la música com a recurs terapèutic es remunta als inicis de la història de la humanitat. Les mares de totes les cultures han cantat als seus bebès per tranquil·litzar-los i ajudar-los a dormir. A l’antic Egipte, cap a l’any 1284 aC, la música s’utilitzava als hospitals de la mà del metge Heròfil, que regulava la pulsació arterial en consonància amb les escales musicals. També tenim referències dels beneficis de la música des de l’antiga Grècia. “La Música es per a l’ànima el que la gimnàstica és pel cos” deia Plató; i Aristòtil: “La Música purifica les passions i provoca en els humans una alegria innocent i pura”.

Beneficis de la musicoteràpia a les residències per a gent gran

La relació existent entre la pèrdua de raonament abstracte i les habilitats comunicatives dels pacients amb Alzheimer o altres demències

Aquest matí, hem pogut llegir un interessant article d’ Esther Heerema, treballadora social amb molta experiència en l’ambit de la intervenció amb persones que pateixen demència. En l’article, l’autora relaciona la pèrdua de la capacitat de raonament abstracte que pateixen aquests pacients, amb les dificultats que tenen per comprendre i interpretar el llenguatge.

El raonament abstracte, que és la capacitat per pensar més enllà de les idees concretes, és una habilitat que es desenvolupa en l’etapa en la que els nens passen a ser adults joves. Durant el transcurs de la malaltia d’Alzheimer i les altres demències, els pacients experimenten una davallada en aquesta capacitat, que provoca que els processos en els que intervé el pensament abstracte resultin més difícils, afectant, entre altres àrees, als processos de llenguatge.

Dificultats raonament abstracte i comunicació pacients malalts Alzheimer

L’edadisme: un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI

Entenem per edadisme el procés de discriminació cap a la gent gran pel simple fet de grans. Consisteix en tractar-los de forma diferent i, habitualment, amb una connotació negativa, basada en estereotips i atribuint-los certes característiques, simplement, per la seva condició de persona major.

La majoria de cops, aquest fenomen es produeix de manera inconscient i per atribucions socioculturals i històriques, però també pot ser intencionat. D’aquesta manera, és fàcil pensar fins a on poden arribar aquestes actituts i estereotips. La negació de la interindividualitat entre persones majors i la percepció social de la seva homogeneïtat fa que, molts cops, siguin les pròpies famílies les que tinguin aquestes actituts. Això també succeeix entre la gent gran, quan veuen mermades les seves capacitats i perden prematurament la seva independència, a causa d’aquests estereotips.

Edadisme_un repte d'envellir en el segle XXI