Hàbits nutricionals i alimentaris per a persones grans amb diabetis mellitus

La gent gran és molt més vulnerable a la diabetis mellitus no insulinodepenent i, a més a més, aquestes persones tenen una tasa de mortalitat més alta a causa de les complicacions relacionades amb aquesta malaltia, que té una incidència del 15% en les persones amb més de 70 anys. Normalment, la malatia apareix cap als 65 anys, està associada a l’obesitat i, sovint, es detecta al estudiar altres factors de risc cardiovascular o al realitzar una analítica. Els canvis en la dieta són el tractament més habitual per la diabetis d’aquest tipus (II), i els hàbits dietètics que es recomanen per aquests pacients són els mateixos que pels que tenen un risc alt de patir una patologia coronària.

diabetes_malalties cròniques_alimentació dieta_gent gran

Evolució i canvis de les residències fins arribar als centres geriàtrics moderns

Al llarg de la història, el concepte de residència ha canviat completament. Els moderns centres geriàtrics no tenen res a veure amb el concepte que es tenia fa tot just 50 anys.

Els antics asils eren centres d’allotjament on acudien les persones marginades, amb problemes socials, econòmics o sanitaris que no podien comptar amb el suport familiar per a la seva cura. Quan una família amb mitjans econòmics tenia algun familiar amb algun tipus de trastorn de conducta, els recloïen en sanatoris, normalment, fora de les ciutats, aïllats, amagats i apartats de la societat.

residencia moderna_centres residencials Barcelona

La memòria perduda

El Premi Goya del 2009 al millor documental el va guanyar “Bucarest, la memória perduda” del director Albert Solé. És un documental autobiogràfic que es basa en la relació amb el seu pare, el polític i jurista Jordi Soler Tura.

Jordi Solé Tura va ser un polític català que va viure les conseqüències de ser lliure-pensador en una època en que les persones havien de pensar igual que el règim que les dominava. El reportatge va molt més enllà de la simple memòria històrica i s’endinsa en els sentiments d’aquelles persones que van lluitar per aconseguir un món millor per tots nosaltres.

La memòria del Sr. Solé Tura s’ha perdut. En aquest documental, la seva primera dona Anny fa de cicerone dels records perduts. L’Alzheimer ha fet que oblidés la seva vida.

 records memòria Alzheimer

“De la butaca al llit”: Beneficis dels centres de dia per a la gent gran

La solitud és un dels problemes que més apareixen en les estadístiques sobre la qualitat de vida en la gent gran. La majoria d’aquestes persones viuen soles i gairebé no surten de casa. Aquest problema s’agreuja si existeix algun tipus d’invalidesa o incapacitat. La vida d’aquestes persones es limita a asseure’s en la butaca i passar-se el dia dormitant davant del televisor.

Els problemes d’aquest estil de vida són nombrosos, tant a nivell físic com psicològic. La depressió apareix sense causa aparent i la mobilitat es veu cada vegada més limitada, fent que les ganes de sortir al carrer vagin disminuint. Apareix l’insomni, ja que les petites migdiades que es realitzen durant el dia fan que sigui impossible agafar el son durant la nit.

Una solució per a aquestes persones és acudir a un centre de dia. N’existeixen de diferents tipus, encara que la majoria d’aquests els relacionem amb demències i estimulació cognitiva. També existeixen centres destinats a persones que podrien residir en el seu domicili, però que estan soles. D’aquesta manera es poden relacionar amb altres persones que tenen les mateixes característiques i realitzar activitats variades que s’adaptin als seus gustos i necessitats.

centre de dia

El procés d’adaptació a l’ingrés en una residència: Els efectes de la institucionalització

El moment d’ingressar a una residència és un esdeveniment molt important per la gent gran, ja que l’ingrés definitiu pot anar acompanyat d’una sèrie de pèrdues que provoquin estrés, ansietat i, fins i tot, quadres de depressió. Exceptuant els casos de nivells alts de dependència, l’ingrés suposa la fi d’una llarga lluita per continuar vivint al domicili familiar i mantenir el contacte amb el seu entorn social. El fet de perdre aquesta lluita, pot fer que la persona prengui consciència i es resigni a acceptar el deteriorament de la seva capacitat física i cognitiva. Per tal de minimitzar aquests efectes i aconseguir la plena adaptació de l’usuari al centre, els diferents professionals, els familiars i el propi resident, iniciaran un procés que pot durar setmanes, en el que totes tres parts hauran de tenir un paper actiu.

procés d'adaptació a una residència

Dol en cuidadors de persones amb Alzheimer

“Enlloc com a casa”, però és la solució més adequada per tenir cura de la gent gran?

Davant d’aquesta pregunta, ens sorgeixen molts dubtes respecte al tipus d’atenció que necessita la gent gran. Amb freqüència, escoltem la frase: “Enlloc com a casa ”, però és realment la millor solució?

En cas que la persona no tingui un nivell alt de dependència, algunes ajudes tècniques i assistencials ja serien suficients, però quan la persona sí presenta un nivell mig o alt de dependència, la situació es complica i dificulta el seu dia a dia i el del seu entorn més proper. Aquestes persones necessiten assistència constant, algú que els ajudi, fins i tot, en aspectes bàsics com la higiene personal, les cures, la presa dels medicaments o el menjar. En aquest punt, la persona que s’encarrega d’un familiar o amic entra en conflicte i, davant d’una llarga llista de pros i contres, no sap cap a on tirar.

atenció a la persona residencies