Prevenció, diagnòstic i tractament dels SPCD (Símptomes Psicològics i Conductuals de les Demències)

Ningú sap què li passa exactament al senyor A, un nou resident. Crida sense control i agredeix verbalment a la seva filla quan aquesta ve a visitar-lo. Per molt que intenti calmar-lo, sembla una tasca impossible. L’ Anna es desespera i demana consell al nostre equip professional. Relata que el seu pare, mai havia faltat el respecte i es pregunta què és el que li està passant pel cap.

Es parla de demència i en alguna ocasió hem descrit la simptomatologia que comporta els diferents tipus de malalties neurodegeneratives, però avui ens agradaria parlar dels SPCD concretament, “behavioral and psychological symptoms of dementia” (en anglès), i el que és conegut amb el nostre idioma com els símptomes psicològics i conductuals de les demències (terme aprovat per consens, l’any 1996, durant la conferència convocada per l’Associació Internacional de Psicogeriatría) D’aquesta manera, ara ens preguntem; Quins són els símptomes més comuns? I el més important; quina és la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquests símptomes? Ens trobem sovint amb aquestes preguntes. Preguntes que suposen neguit i desesperació. Amb aquest article pretenem donar respostes, per clarificar dubtes i ajudar a entendre millor què passa pel cap en el procés d’aquestes malalties.

símptomes dels spcd

Ventajas de la Basale Stimulation en personas de la tercera edad

Sabemos que una persona no solo vive gracias a los cuidados estrictamente sanitarios, sino que es vital para su calidad de vida la comunicación y los vínculos que se puedan generar en la situación en la que se encuentre. Por eso es que la mayoría de personas que trabajamos con personas dependientes nos hacemos estas preguntas. ¿Cómo comunicarnos con personas con alta dependencia? Cómo comunicarnos con personas con alguna discapacidad? Con la Basale Stimulation, es una propuesta.

ventajas de la basale estimulation en personas de la tercera edad

El paper de l’equip de psicologia en una residència per a gent gran

La figura professional del psicòleg a les residències per a gent gran és relativament nova. Parlem de l’any 2003, com a data clau, quan l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), va desenvolupar el “Model d’Atenció a les persones grans en residències Assistides”, incloent-hi aquest perfil professional, dins l’equip multidisciplinari. Des d’aleshores s’ha anat regulant progressivament la contractació d’aquesta figura professional. Ara bé, quines són les seves funcions dins l’entorn residencial? Per què és tan important la seva tasca?

 

La importància de la família en l’envelliment

La família és un dels pilars fonamentals de la societat. Gràcies a ella, som cuidats i educats. Forgem els primers vincles afectius, determinants en les nostres futures relacions, i creem nuclis formant sistemes interdependents. De manera més o menys bona tenim doncs uns orígens molt representatius per nosaltres, els quals ens acompanyen durant tota la vida.

Quan una persona ha arribat a l’etapa de la vellesa, compta no només amb una història de vida pròpia sinó també amb una història familiar pròpia (si té o ha tingut germans, si s’ha casat o no, si ha tingut fills, nebots…) Aquesta història, sigui quina sigui, té molt de pes en la vida d’un individu gran. És per això que avui volem parlar del paper que tenen les famílies en la vellesa i de quina manera afecten la qualitat d’aquestes relacions a la persona que ja ha teixit el seu arbre genealògic.

influència de la família en el procés d'envelliment

Sigui quina sigui l’edat, l’amor no s’acaba

Hi ha una estranya creença en pensar que l’amor és propi de la joventut. De manera casi automàtica associem l’enamorament i el goig de l’estimació a una edat adolescent però certament, més enllà de les èpoques tèrboles de la joventut l’amor és capaç de florir, sigui quina sigui l’edat i condició. Aquesta meravella de la natura es manté fins el final dels nostres dies i quan es dóna a la tercera edat aporta moltíssims avantatges. L’amor no s’acaba.

afectivitat en persones majors

El dol en els cuidadors de persones amb Alzheimer o altres demències

El senyor X té una demència avançada i el pronòstic és greu. La seva cuidadora principal, la filla gran, comenta que no sap com gestionarà la mort del pare. D’una banda, i amb força malestar relata sentiments d’alliberació i desitja que el seu progenitor descansi amb pau. D’altra banda, s’angoixa perquè no sap com processarà aquesta pèrdua després de dos anys venint a la residència tots els matins. Confessa que hi ha hagut moments de molt de patiment, però també de caliu, admiració i de constant estimació. Demana suport al nostre equip professional per buscar respostes a la quantitat de preguntes que li envolten.

La senyora Y és la néta i única familiar d’una dona gran a la qual li han diagnosticat una mort imminent a causa d’ una llarga malaltia neurodegenerativa. La senyora Y, preocupada, explica la dedicació i afecte amb la que ha cuidat tot aquest temps a la seva àvia abans d’ingressar a una de les nostres residències. Té neguit i se sent perduda quan es planteja de quina manera processarà aquesta falta.

dol en cuidadors de persones amb Alzheimer

Factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències

La malaltia d’ Alzheimer, la Demència Vascular i la Demència amb cossos de Lewy són les demències més conegudes, tot i que hi ha d’altres. Ara bé, quins són els factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències? En termes generals, podem parlar de l’edat i d’hàbits poc saludables, però hi ha molts altres factors de risc que es consideren igualment rellevants.

Des de les Residències del Grup Atlàntida creiem que és molt important donar informació i resoldre dubtes, per això, considerem d’interès abordar aquest tema de manera extensa i descobrir més aspectes  d’aquesta malaltia que pateixen tantes persones. Seguint la Guia de pràctica clínica sobre l’atenció integral a les persones amb demència, publicada pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, l’any 2010, intentarem donar resposta.

factors de risc de l'Alzheimer

 

L’edat és una qüestió psicològica? Ser gran o sentir-se gran

Quan considerem que una persona és gran? Als setanta anys? Als vuitanta? Un dels aspectes més destacables de la tercera edat, és la concepció social. Sembla ser que a determinada edat i de cara a l’exterior (amics, familiars, inclús persones de fora de l’entorn propi) un individu, pel fet d’haver abandonat la joventut, passa a formar part de la decadència, no tenint en compte altres aspectes de la persona.

En l’àmbit social, utilitzem classificacions. D’aquesta manera, podem dir que un nen és un infant, que un adolescent és jove i que un adult està en l’etapa de la maduresa. De la mateixa manera i només de manera visual, diem que una persona gran és un avi. Ara bé, on resideix aquesta edat realment? Tots sabem que el què determina les ganes per la vida, no és altra cosa que l’actitud i l’optimisme. Malauradament, la societat ens posa prejudicis i etiquetes, i sembla que durant la vellesa no hi ha cabuda per l’entusiasme, la il·lusió i les ganes de seguir fent coses noves.

ser gran o sentir-se gran_2

La relació existent entre la pèrdua de raonament abstracte i les habilitats comunicatives dels pacients amb Alzheimer o altres demències

Aquest matí, hem pogut llegir un interessant article d’ Esther Heerema, treballadora social amb molta experiència en l’ambit de la intervenció amb persones que pateixen demència. En l’article, l’autora relaciona la pèrdua de la capacitat de raonament abstracte que pateixen aquests pacients, amb les dificultats que tenen per comprendre i interpretar el llenguatge.

El raonament abstracte, que és la capacitat per pensar més enllà de les idees concretes, és una habilitat que es desenvolupa en l’etapa en la que els nens passen a ser adults joves. Durant el transcurs de la malaltia d’Alzheimer i les altres demències, els pacients experimenten una davallada en aquesta capacitat, que provoca que els processos en els que intervé el pensament abstracte resultin més difícils, afectant, entre altres àrees, als processos de llenguatge.

Dificultats raonament abstracte i comunicació pacients malalts Alzheimer