No vull estar sol

“Naixem sols i morim sols, i en el parèntesi, la solitud és tan gran, que necessitem compartir la vida per a oblidar-la”,  Erich Fromm

El neuròleg i catedràtic de la Universitat de Harvard, Álvaro Pascual Leone, assegura que la “solitud és tan perjudicial per la salut humana com fumar 15 cigarretes diàries”. Segons aquest neuròleg no és tan important estar sol com sentir-se sol. I això és així en totes les etapes de la vida. Les persones, com a éssers socials que som, necessitem relacionar-nos amb els altres, i sigui quina sigui la nostra edat, no volem sentir-nos soles.

El 18% dels majors de 65 anys se senten sols

A les societats modernes, cada cop hi ha més persones que senten soles. La situació és tan greu que el Regne Unit ha creat el Ministeri de la Solitud  per frenar aquest sentiment que pateix  el 13,7% de la població anglesa, uns 9 milions de persones. A casa nostra, un dels col·lectius que més sol se sent és el de les persones grans. L’estudi de la Fundació Once “ La soledad en España”, ens diu que el 18 % de la població espanyola mes gran de 65 anys viu sola per obligació i no per vocació. Una xifra que segurament creixerà encara més en el futur com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida.

Dificultats per socialitzar

Això vol dir que, cada any, tindrem més persones grans que, a més de viure soles, se sentiran soles i experimentaran dificultats per socialitzar amb d’altres persones. La primera dificultat és l’associada directament a l’envelliment i a les limitacions de les capacitats físiques que aquest comporta. Així, a mida que ens fem grans, cada cop ens costa més sortir de casa i mantenir les relacions socials a les que estàvem acostumats fins aleshores. Aquest fet és especialment esfereïdor a les grans ciutats, on la majoria de les persones grans arriba un moment que perden el contacte amb els seus amics.

També és habitual que moltes persones grans no expliquin a les seves famílies que se senten soles perquè pensen que ja han viscut prou, que no fan res en aquest món i no volen fer nosa. Si a tot això hi afegim la pèrdua de la parella i la mort dels amics, aquest sentiment de solitud pot acabar en depressió.

Les residències ajuden a no sentir-se sol

Des de la nostra experiència, les residències per a persones grans són una molt bona opció per aquelles persones que no volen estar ni sentir-se soles. Des dels nostres centres, Mas d’Anglí i Mas Piteu,  treballem amb l’atenció integral de les persones grans, i cobrim les necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials dels nostres residents.

Per a la majoria de les persones grans, ingressar a una residència suposa tenir accés a una nova xarxa social. A les residències es fan noves amistats i es pot comptar amb persones amb qui poder parlar i explicar els neguits, sentiments i confidències. D’aquesta manera deixen de sentir-se soles  i millora de manera important la seva qualitat de vida. Al mateix temps,les famílies participen en la vida del centre i estan tranquil·les perquè saben que les seves persones estimades han millorat la seva qualitat de vida i gaudeixen més del temps que passen junts.

I per mostra un botó. En una de les nostres residències, s’han creat de manera espontània les tertúlies a l’hora del cafè. Els senyors C.R., F.C., L.F. i M.G. cada dia ben dinat tenen els seus moments de confidències, xafarderies i riures. Cadascun d’ells va venir al nostre centre per circumstàncies molt diferents i tots mantenen la seva xarxa social i familiar, però la residència els ha proporcionat l’oportunitat de recuperar una activitat social que feia molt de temps que no en gaudien, una bona conversa amb amics

 

Un altre cas que demostra els beneficis de la convivència és el de les senyores Carme i Lluïsa que van ingressar a la residència per motius diferents, després d’haverse quedat vidues i de tenir cuidadores a casa. En un principi totes dues volien una habitació individual, però en aquell moment no n’hi havia cap de lliure i van haver de compartir.

Conversant amb la senyora Carme m’explica que ella mai havia estat sola. S’havia casat jove i sempre havia estat amb el seu home. Recorda plorant la primera nit que va dormir sola quan van ingressar al seu marit a l’hospital. Diu que va patir moltes nits d’insomni pensant que li podia passar alguna cosa i que, malgrat que els seus fills li van posar una cuidadora, no podia parlar amb ella perquè no tenien res en comú. Per a la Carme, tenir a la Lluïsa al seu costat és molt important perquè sap que pot confiar en ella. Per a ella, tot i que es van conèixer a la residència, la seva amistat té la mateixa força que una amistat de joventut.

Les famílies de la Carme i la Lluïsa pensaven que, de cap manera, podrien compartir habitació perquè totes dues tenen un caràcter fort. Ara, tots estan encantats amb aquesta nova amistat.

 L’amistat reforça l’autoestima

Com diu la dita, a la família no la pots escollir, als amics si. Per aquest motiu gaudim més del temps que passem amb ells, ens reforcen l’autoestima i ens donen forces per solucionar problemes i adversitats.

Els essers humans necessitem afecte i comprensió en totes les etapes de la nostra vida, però la vellesa fa que apreciem més alguns sentiments com l’amistat i com podem comprovar:

Mai és tard per fer nous amics.

 

Olga Olivar

Directora de la residència Mas d’Anglí

 

esdeviments especials_teràpia assistida amb gossos

Esdeveniments especials a la tercera edat. Trenquem amb la rutina

Mantenir unes rutines i marcar uns horaris en el nostre dia a dia és bo i, a la població en general, ens dóna seguretat, comoditat i ens ajuda a avançar-nos a esdeveniments i tenir sensació de control cap a l’entorn. Pot ser, aquesta sensació de domini és encara molt més important a mesura que anem envellint, doncs es va perdent autonomia i es debiliten algunes de les nostres capacitats físiques i cognitives, el que comporta una pèrdua de la sensació de control (tant de les nostres decisions com del que succeeix al nostre voltant).

No obstant això, en l’àmbit residencial o en centres de dia, a més de seguir certs horaris i participar en les dinàmiques proposades regularment, és important dedicar temps a organitzar i dur a terme alguns esdeveniments especials, com són petites sortides fora del centre com ara passejos per la ciutat o un parc proper, visites a museus, rutes o excursions per un entorn més natural, etc. o tallers especials que es realitzin de forma puntual. Abandonar la dinàmica del centre per uns moments crea la possibilitat de viure noves experiències que proporcionen amplis beneficis als nostres residents.  Entre alguns d’ells trobem que aquestes activitats especials són un mitjà per potenciar els vincles socials – en un espai distens i inusual els residents son més proclius a interaccionar amb persones alienes però també entre ells mateixos – evita l’aïllament amb l’entorn o fa créixer el interès per l’exterior i augmenta la motivació dels residents, el que en conjunt millora la qualitat de vida de les persones.

esdeveniments especials_fira de santa llúcia

Aquesta motivació no només es veu el dia de “l’activitat especial” sinó que, amb anterioritat, amb la planificació del taller/excursió els dies anteriors, és important incloure i intercanviar informació sobre aquest fet entre professionals i residents (clima, saber què es el que farem, per què ho farem, etc.). A més de mantenir la il·lusió per fer coses noves, això els hi ajuda a mantenir una bona autoestima al veure que encara són capaços de decidir coses que afecten al seu dia a dia i potencia el treball de diferents funcions cognitives com la planificació, la memòria i l’estimulació del llenguatge d’una manera molt més lúdica.

Posteriorment a la sortida o a l’esdeveniment especial, una bona idea es crear un espai dedicat a compartir l’experiència, pot ser també amb aquells residents que no han pogut gaudir del viatge o la dinàmica, i intentar recordar el que s’ha fet i inclús treballar aspectes de reminiscència al recordar sortides/activitats semblants prèvies al ingrés a la residència.

esdeveniments especials_panellets

Per últim, cal afegir que, quant a la planificació de l’esdeveniment especial, a més de tenir en compte els interessos dels residents, és convenient, sempre que sigui possible, aprofitar una festivitat, doncs ajuda a mantenir l’orientació temporal dels nostres residents. Per exemple, ara que s’acosta la castanyada, fer panellets entre tots ens recorda que estem a la tardor i que durant aquesta època de l’any és típic menjar aquests dolços i també castanyes, o per Nadal, poder gaudir d’una sortida algun mercat nadalenc com el de la Fira de Santa Llúcia, etc).

 

Mireia Abad

Educadora Social – Mas d’Anglí

musicoterapia_música per viatjar en el temps

Música per viatjar en el temps

“Quan escoltem una cançó que portem molt temps sense escoltar, des d’algun moment concret de les nostres vides, s’obren les portes de la memòria i ens veiem immersos en els records […]. És com una clau que obre totes les experiències associades amb el record de la cançó, el seu moment i el seu lloc…”

                                                                                                                 Daniel J. Levitin.

 

 

La música contribueix a augmentar els nivells de serotonina, el neurotransmissor encarregat de regular l’estat d’ànim i el son i que inhibeix emocions negatives. A través d’ella facilitem la comunicació amb l’entorn i la socialització.

Musicoteràpia, intervenció amb música, reminiscència musical… podem anomenar-ho de multitud de maneres. No deixa de ser un món ple de possibilitats a l’hora d’abordar el procés de l’envelliment i les seves possibles conseqüències a nivell físic, mental i social.

reducció de l'IVA al 4%

Reducció de l’IVA al 4% a les persones dependents

ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials) ha calculat que la reducció de l’IVA vinculada amb els pressupostos de l’Estat beneficiarà gairebé 15.000 usuaris a Catalunya. L’IVA del 4% suposarà un estalvi d’uns 100 euros mensuals per persona; per tant, de mitjana, uns 1.200 euros anuals menys.

Les persones amb un grau de dependència reconegut que tenen una prestació econòmica vinculada a un servei (PEVS) fins ara havien de pagar un IVA del 10%. Però el passat dimarts 22 de maig es va aprovar en el ple del Congrés dels diputats una proposta que permet pagar un 4% en comptes del 10%.

Aquesta mesura beneficia a tots els usuaris que actualment cobren una PEV i l’ import sigui superior al 10% de la quota del servei, i és efectiva a partir del 5 de juliol de 2018.

La protecció de les persones en situació de dependència, un col·lectiu de població cada cop més important a causa dels canvis demogràfics i socials, s’ha convertit en un repte ineludible per als poders públics.

Des del 2007, s’ha implementat i desenvolupat progressivament la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions de serveis socials i prestacions econòmiques. Però el volum de persones dependents augmenta per any i l’àmbit públic no pot donar resposta a tanta demanda.

Les places publiques residencials o de centre de dia son escasses, les llistes d’espera son llargues i moltes vegades la família ha de sol·licitar plaça en centre privat. En aquest sentit la Cartera de Serveis Socials contempla la prestació econòmica vinculada a un servei, que és personal i periòdica, i està subjecta al grau i al nivell de dependència i capacitat econòmica de la persona beneficiària. Està destinada a la cobertura de les despeses dels serveis previstos al Programa individual d’atenció (PIA) quan no és possible l’atenció per part d’un servei públic o concertat per manca de disponibilitat. Aquests serveis poden ser d’atenció domiciliària, de centre de dia o centres residencials per a gent gran.

Així doncs, els centres i serveis assistencials que tinguin usuaris amb aquesta prestació han de modificar la factura per adaptar-se a la normativa, un canvi que afecta positivament la butxaca dels usuaris.

L’aplicació de l’IVA superreduït és una iniciativa conjunta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i el Círculo Empresarial de Atención a Personas (CEAPS), patronals majoritàries a Catalunya i Espanya, que ha obtingut el suport de diverses forces parlamentàries.

Patricia Pico

Treballadora Social

Nº Col: 9268

Metodología residencias basada en atención centrada en la persona

Metodologia dels nostres centres basada en l’Atenció Centrada en la Persona

Des de sempre les residències han estat els llocs on les persones depenents reben ajuda per a la realització de les AVDs (activitats de la vida diària). Amb un model assistencial clàssic els professionals són els encarregats de decidir el Pla d’Atenció més adequat a cada cas. Actualment amb el model d’Atenció Centrada en la Persona, les residències han de ser també un lloc de vida, on es respecten els drets individuals i es potencien les habilitats i capacitats. Els usuaris es converteixen en protagonistes i s’ofereix una atenció personalitzada adaptada a cada resident.

S’ofereix una Atenció Personal Integral, basada en un model bio-psico-social, que abasta, degudament coordinats entre si, els aspectes sanitaris, socials, psicològics, ambientals, convivenciales i culturals. Els professionals ens plantegem uns objectius per a:

  • Mantenir les capacitats funcionals.
  • Millorar en tot el possible les capacitats alterades.
  • Preveure l’aparició o l’empitjorament de trastorns o malalties evitant l’increment de la dependència.
  • Donar suport, ajudar i/o substituir la persona en la realització de les funcions alterades o perdudes.
  • Afavorir i impulsar les relacions socials.

Metodologia residències basada en atenció centrada en la persona

implementación del modelo de atención centrada en la persona

Implementació del model d’Atenció Centrada en la Persona a Residencial Mas d’Anglí

Des de fa ja més de quatre anys, a la Residència Mas d’Anglí, s’està implementant un nou model d’atenció a les persones grans. Aquest model, anomenat Atenció Centrada en la Persona (ACP), té com a objectiu respectar al màxim l’autonomia i les voluntats de les persones majors.

En moltes situacions, a les persones grans se les tracta com si no poguessin decidir per elles mateixes, com si estar a l’última etapa de la vida signifiqués que ja no tenen perquè lluitar pels seus desitjos i, per tant, es deixa de tenir en compte el que elles volen realment. Malauradament, encara avui en dia s’estableix una actitud molt paternalista envers les persones majors.

implementació del model d'atenció centrada en la persona a la residència mas d'anglí

cuidados paliativos

Què són les cures pal·liatives i quina és la seva importància per al pacient

Tots hem de morir, però ningú coneix les circumstàncies en les quals es trobarà quan arribi l’inevitable moment. Les malalties són, en gran part, les responsables de posar fi a la vida de moltes persones, especialment durant la vellesa. Parlar de malaltia i mort implica una dura gestió emocional i física que requereix unes cures especialitzades importantíssimes, les cures pal·liatives. A Residències Grup Atlàntida tenim molt present aquesta dedicació a l’hora d’acompanyar un ancià en els seus darrers moments de vida. 

Segons la definició de l’organització Mundial de la Salut (OMS) “les cures pal·liatives són un mètode que millora la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, fent front als problemes associats a les malalties greus, a través de la prevenció i alleujament del patiment, mitjançant la identificació precoç i la avaluació minuciosa del dolor i d’altres problemàtiques físiques, psicològiques i espirituals”. L’objectiu no és allargar la vida, ni accelerar la mort, sinó cuidar i acompanyar a la persona perquè tingui la màxima qualitat de vida possible. 

què són les cures pal·liatives i la seva importància per al pacient

Pautes d’actuació per prevenir i reduir l’apatia i la desídia de la gent gran

No cal tenir una edat avançada per sentir que a vegades la falta de motivació marxa i s’instaura la frustració. Tothom, independentment de l’edat, ha pogut sentir això en algun moment de la seva vida. Però la vellesa és especialment sensible a la desídia i a l’apatia i és freqüent que es donin aquests tipus de sentiments.

La senyora X no només assistia a l’activitat de ball cada setmana, sinó que també s’apuntava a fer qualsevol tasca que impliqués dinamisme i relació social. Fa aproximadament un mes que ha perdut el desig de fer coses que abans li agradaven i refereix una sensació de desgana cap a tot allò que l’envolta. Tristesa? No, parlem d’aplanament emocional; una sensació  d’indiferència afectiva.  Des de Residències Grup Atlàntida volem abordar aquesta temàtica i donar algunes pautes per actuar quan es presenta aquest estat anímic en la vida de les persones majors.

prevenir i reduir l'apatia i la desídia en la gent gran

estudio sexualidad en la tercera edad

Estudi Sexualitat a la tercera edat

 

  • Un estudi del Grup Atlàntida constata que el sexe canvia amb l’edat però no s’acaba.

  • El treball sobre sexe a la tercera edat posa de manifest la diferència d’opinions entre homes i dones i la influència educacional i cultural.

 

Gairebé el 40% de la gent gran diu que no satisfà les seves necessitats sexuals

El 38% de la gent gran assegura que les persones de la tercera edat no satisfan les seves necessitats sexuals i un 44% creu que el sexe no s’acaba amb l’edat, sinó que canvia. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi Sexualitat a la tercera edat que ha realitzat el Grup Atlàntida, especialitzat en assegurances mèdiques i en atenció a la tercera edat, als centres residencials i assistencials que té a Barcelona. El treball posa de manifest la diferència significativa d’opinions entre homes i dones i la influència educacional, social i cultural sobre la sexualitat.

La psicòloga responsable de l’estudi, Núria Costa, considera que les dones tenen més cura a l’hora d’entendre la sexualitat i que els resultats demostren “la influència social, la concepció de l’amor romàntic i les diferències biològiques existents”. Costa afegeix que per a les dones la sexualitat no és viscuda tant com una necessitat, sinó com el resultat de l’estimació. També reconeixen que el desig sexual s’acaba amb l’edat: “Tots són aspectes destacables, englobats en una època determinada i en una ment diferent a la del gènere masculí.

Estudi sexualitat tercera edat_Grup Atlàntida