El dol en els cuidadors de persones amb Alzheimer o altres demències

El senyor X té una demència avançada i el pronòstic és greu. La seva cuidadora principal, la filla gran, comenta que no sap com gestionarà la mort del pare. D’una banda, i amb força malestar relata sentiments d’alliberació i desitja que el seu progenitor descansi amb pau. D’altra banda, s’angoixa perquè no sap com processarà aquesta pèrdua després de dos anys venint a la residència tots els matins. Confessa que hi ha hagut moments de molt de patiment, però també de caliu, admiració i de constant estimació. Demana suport al nostre equip professional per buscar respostes a la quantitat de preguntes que li envolten.

La senyora Y és la néta i única familiar d’una dona gran a la qual li han diagnosticat una mort imminent a causa d’ una llarga malaltia neurodegenerativa. La senyora Y, preocupada, explica la dedicació i afecte amb la que ha cuidat tot aquest temps a la seva àvia abans d’ingressar a una de les nostres residències. Té neguit i se sent perduda quan es planteja de quina manera processarà aquesta falta.

dol en cuidadors de persones amb Alzheimer

Factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències

La malaltia d’ Alzheimer, la Demència Vascular i la Demència amb cossos de Lewy són les demències més conegudes, tot i que hi ha d’altres. Ara bé, quins són els factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències? En termes generals, podem parlar de l’edat i d’hàbits poc saludables, però hi ha molts altres factors de risc que es consideren igualment rellevants.

Des de les Residències del Grup Atlàntida creiem que és molt important donar informació i resoldre dubtes, per això, considerem d’interès abordar aquest tema de manera extensa i descobrir més aspectes  d’aquesta malaltia que pateixen tantes persones. Seguint la Guia de pràctica clínica sobre l’atenció integral a les persones amb demència, publicada pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, l’any 2010, intentarem donar resposta.

factors de risc de l'Alzheimer

 

El paper de l’equip d’infermeria davant el dolor de la gent gran

La majoria de la gent gran presenta dolor, la prevalença es situa entre el 68% i el 73%. El dolor incapacita les persones, els fa tenir importants limitacions i fa que vegin disminuïda la seva qualitat de vida. Hi ha diferents factors físics, psicològics, emocionals i espirituals que el condicionen.

Existeixen factors d´alt risc pel dolor, que estan presents en la gent gran i que s´han de tenir en compte. Podríem destacar: les malalties cròniques (artritis, malalties cardiovasculars, osteoporosi,…), les barreres de comunicació (demències, afasies, idioma…), les deficiències neurològiques, neuropaties, medicació que altera la sensibilitat, crisis emocionals, atrofies, dolor iatrogènic.

El paper de la infermeria en el dolor de la gent gran

Reflexions d’una fisioterapeuta sobre les contencions

L’ús de contencions és una realitat que genera un debat ètic i social i que, en els darrers anys i amb l’entrada en vigor l’any 2006 de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció a les persones en situació de Dependència, ha generat un canvi en les polítiques socials i en les dels mateixos professionals del sector per tal de disminuir aquesta pràctica, ja que, en molts casos, està considerada com una vulneració dels drets de la persona.

Basant-nos en un fet històric recent, l’any 2001, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va realizar un estudi sobre l’ús racional de les contencions físiques en 164 residències públiques i privades de tot el territori català. En tres mesos, es va demostrar que les residències que havien participat en l’estudi van reduïr l’ús de mecanismes de contenció. Això, si més no, sembla una porta oberta cap una nova visió i un canvi en el saber fer cap un col.lectiu, la gent gran, que es troba en situació de màxima fragilitat.

 fisioteràpia

Beneficis de l’ús de la musicoteràpia a les Residències Geriàtriques

Què és la Musicoteràpia?

Segons l’Associació Catalana de Musicoteràpia (ACMT), la Musicoteràpia és l’aplicació científica de l’art de la música i la dansa amb finalitat terapèutica i preventiva, i amb la l’objectiu d’ajudar a incrementar i restablir la salut mental i física de l’ésser humà, mitjançant l’acció professional del musicoterapeuta.

El Musicoterapeuta, professional de l’àmbit sanitari, humanista i creatiu actua sobre les emocions, la creativitat i els valors humans. Pertany al grup de les teràpies creatives, juntament amb la dansateràpia, l’arteràpia i el psicodrama. No és una teràpia alternativa ni una teràpia adjunta, sinó que posseeix entitat pròpia.

L’ús de la música com a recurs terapèutic es remunta als inicis de la història de la humanitat. Les mares de totes les cultures han cantat als seus bebès per tranquil·litzar-los i ajudar-los a dormir. A l’antic Egipte, cap a l’any 1284 aC, la música s’utilitzava als hospitals de la mà del metge Heròfil, que regulava la pulsació arterial en consonància amb les escales musicals. També tenim referències dels beneficis de la música des de l’antiga Grècia. “La Música es per a l’ànima el que la gimnàstica és pel cos” deia Plató; i Aristòtil: “La Música purifica les passions i provoca en els humans una alegria innocent i pura”.

Beneficis de la musicoteràpia a les residències per a gent gran

Evolució i canvis de les residències fins arribar als centres geriàtrics moderns

Al llarg de la història, el concepte de residència ha canviat completament. Els moderns centres geriàtrics no tenen res a veure amb el concepte que es tenia fa tot just 50 anys.

Els antics asils eren centres d’allotjament on acudien les persones marginades, amb problemes socials, econòmics o sanitaris que no podien comptar amb el suport familiar per a la seva cura. Quan una família amb mitjans econòmics tenia algun familiar amb algun tipus de trastorn de conducta, els recloïen en sanatoris, normalment, fora de les ciutats, aïllats, amagats i apartats de la societat.

residencia moderna_centres residencials Barcelona

La memòria perduda

El Premi Goya del 2009 al millor documental el va guanyar “Bucarest, la memória perduda” del director Albert Solé. És un documental autobiogràfic que es basa en la relació amb el seu pare, el polític i jurista Jordi Soler Tura.

Jordi Solé Tura va ser un polític català que va viure les conseqüències de ser lliure-pensador en una època en que les persones havien de pensar igual que el règim que les dominava. El reportatge va molt més enllà de la simple memòria històrica i s’endinsa en els sentiments d’aquelles persones que van lluitar per aconseguir un món millor per tots nosaltres.

La memòria del Sr. Solé Tura s’ha perdut. En aquest documental, la seva primera dona Anny fa de cicerone dels records perduts. L’Alzheimer ha fet que oblidés la seva vida.

 records memòria Alzheimer

“De la butaca al llit”: Beneficis dels centres de dia per a la gent gran

La solitud és un dels problemes que més apareixen en les estadístiques sobre la qualitat de vida en la gent gran. La majoria d’aquestes persones viuen soles i gairebé no surten de casa. Aquest problema s’agreuja si existeix algun tipus d’invalidesa o incapacitat. La vida d’aquestes persones es limita a asseure’s en la butaca i passar-se el dia dormitant davant del televisor.

Els problemes d’aquest estil de vida són nombrosos, tant a nivell físic com psicològic. La depressió apareix sense causa aparent i la mobilitat es veu cada vegada més limitada, fent que les ganes de sortir al carrer vagin disminuint. Apareix l’insomni, ja que les petites migdiades que es realitzen durant el dia fan que sigui impossible agafar el son durant la nit.

Una solució per a aquestes persones és acudir a un centre de dia. N’existeixen de diferents tipus, encara que la majoria d’aquests els relacionem amb demències i estimulació cognitiva. També existeixen centres destinats a persones que podrien residir en el seu domicili, però que estan soles. D’aquesta manera es poden relacionar amb altres persones que tenen les mateixes característiques i realitzar activitats variades que s’adaptin als seus gustos i necessitats.

centre de dia