Pautes d’actuació per prevenir i reduir l’apatia i la desídia de la gent gran

No cal tenir una edat avançada per sentir que a vegades la falta de motivació marxa i s’instaura la frustració. Tothom, independentment de l’edat, ha pogut sentir això en algun moment de la seva vida. Però la vellesa és especialment sensible a la desídia i a l’apatia i és freqüent que es donin aquests tipus de sentiments.

La senyora X no només assistia a l’activitat de ball cada setmana, sinó que també s’apuntava a fer qualsevol tasca que impliqués dinamisme i relació social. Fa aproximadament un mes que ha perdut el desig de fer coses que abans li agradaven i refereix una sensació de desgana cap a tot allò que l’envolta. Tristesa? No, parlem d’aplanament emocional; una sensació  d’indiferència afectiva.  Des de Residències Grup Atlàntida volem abordar aquesta temàtica i donar algunes pautes per actuar quan es presenta aquest estat anímic en la vida de les persones majors.

prevenir i reduir l'apatia i la desídia en la gent gran

Aspectes emocionals de la malaltia de Parkinson

La dopamina compleix funcions molt específiques en el sistema nerviós central tals com la regulació dels moviments, la marxa i l’equilibri entre d’altres. Per la qual cosa, podem dir que la dopamina és un neurotransmissor molt rellevant per al nostre organisme. En la malaltia de Parkinson hi ha una degeneració de les neurones que segreguen aquest neurotransmissor (fins al 70% de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra) i és per això que es dóna la pèrdua progressiva de la capacitat de coordinar els moviments. Ara bé, aquesta no és l’única simptomatologia que produeix aquesta dolença. La malaltia de Parkinson presenta símptomes psicològics i neuro-psiquiàtrics tals com trastorns de l’estat d’ànim (ansietat i depressió), estats psicòtics (deliris i al·lucinacions) i trastorns sexuals. Avui parlem dels aspectes emocionals de la malaltia de Parkinson.

aspectes emocionals malaltia de Parkinson

La salut mental en persones de la tercera edat

Entre l’any 2000 i l’any 2050, el nombre de  persones més grans de 60 anys es duplicarà, segons dades aportades per l’OMS. Això vol dir que la proporció de persones majors a la majoria del planeta va en augment. La importància de trobar-se bé físicament no va deslligada de l’estat psicològic i tots dos aspectes són molt rellevants per mantenir una bona qualitat de vida durant la vellesa. La salut mental en la tercera edat, així com el benestar emocional són tan importants com en qualsevol període de la vida.

Salut mental en persones de la tercera edat

Prevenció, diagnòstic i tractament dels SPCD (Símptomes Psicològics i Conductuals de les Demències)

Ningú sap què li passa exactament al senyor A, un nou resident. Crida sense control i agredeix verbalment a la seva filla quan aquesta ve a visitar-lo. Per molt que intenti calmar-lo, sembla una tasca impossible. L’ Anna es desespera i demana consell al nostre equip professional. Relata que el seu pare, mai havia faltat el respecte i es pregunta què és el que li està passant pel cap.

Es parla de demència i en alguna ocasió hem descrit la simptomatologia que comporta els diferents tipus de malalties neurodegeneratives, però avui ens agradaria parlar dels SPCD concretament, “behavioral and psychological symptoms of dementia” (en anglès), i el que és conegut amb el nostre idioma com els símptomes psicològics i conductuals de les demències (terme aprovat per consens, l’any 1996, durant la conferència convocada per l’Associació Internacional de Psicogeriatría) D’aquesta manera, ara ens preguntem; Quins són els símptomes més comuns? I el més important; quina és la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquests símptomes? Ens trobem sovint amb aquestes preguntes. Preguntes que suposen neguit i desesperació. Amb aquest article pretenem donar respostes, per clarificar dubtes i ajudar a entendre millor què passa pel cap en el procés d’aquestes malalties.

símptomes dels spcd

El paper de l’equip de psicologia en una residència per a gent gran

La figura professional del psicòleg a les residències per a gent gran és relativament nova. Parlem de l’any 2003, com a data clau, quan l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), va desenvolupar el “Model d’Atenció a les persones grans en residències Assistides”, incloent-hi aquest perfil professional, dins l’equip multidisciplinari. Des d’aleshores s’ha anat regulant progressivament la contractació d’aquesta figura professional. Ara bé, quines són les seves funcions dins l’entorn residencial? Per què és tan important la seva tasca?

 

El dol en els cuidadors de persones amb Alzheimer o altres demències

El senyor X té una demència avançada i el pronòstic és greu. La seva cuidadora principal, la filla gran, comenta que no sap com gestionarà la mort del pare. D’una banda, i amb força malestar relata sentiments d’alliberació i desitja que el seu progenitor descansi amb pau. D’altra banda, s’angoixa perquè no sap com processarà aquesta pèrdua després de dos anys venint a la residència tots els matins. Confessa que hi ha hagut moments de molt de patiment, però també de caliu, admiració i de constant estimació. Demana suport al nostre equip professional per buscar respostes a la quantitat de preguntes que li envolten.

La senyora Y és la néta i única familiar d’una dona gran a la qual li han diagnosticat una mort imminent a causa d’ una llarga malaltia neurodegenerativa. La senyora Y, preocupada, explica la dedicació i afecte amb la que ha cuidat tot aquest temps a la seva àvia abans d’ingressar a una de les nostres residències. Té neguit i se sent perduda quan es planteja de quina manera processarà aquesta falta.

dol en cuidadors de persones amb Alzheimer

Factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències

La malaltia d’ Alzheimer, la Demència Vascular i la Demència amb cossos de Lewy són les demències més conegudes, tot i que hi ha d’altres. Ara bé, quins són els factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències? En termes generals, podem parlar de l’edat i d’hàbits poc saludables, però hi ha molts altres factors de risc que es consideren igualment rellevants.

Des de les Residències del Grup Atlàntida creiem que és molt important donar informació i resoldre dubtes, per això, considerem d’interès abordar aquest tema de manera extensa i descobrir més aspectes  d’aquesta malaltia que pateixen tantes persones. Seguint la Guia de pràctica clínica sobre l’atenció integral a les persones amb demència, publicada pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, l’any 2010, intentarem donar resposta.

factors de risc de l'Alzheimer

 

L’edadisme: un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI

Entenem per edadisme el procés de discriminació cap a la gent gran pel simple fet de grans. Consisteix en tractar-los de forma diferent i, habitualment, amb una connotació negativa, basada en estereotips i atribuint-los certes característiques, simplement, per la seva condició de persona major.

La majoria de cops, aquest fenomen es produeix de manera inconscient i per atribucions socioculturals i històriques, però també pot ser intencionat. D’aquesta manera, és fàcil pensar fins a on poden arribar aquestes actituts i estereotips. La negació de la interindividualitat entre persones majors i la percepció social de la seva homogeneïtat fa que, molts cops, siguin les pròpies famílies les que tinguin aquestes actituts. Això també succeeix entre la gent gran, quan veuen mermades les seves capacitats i perden prematurament la seva independència, a causa d’aquests estereotips.

Edadisme_un repte d'envellir en el segle XXI

La importància del diagnòstic precoç de l’Alzheimer: Símptomes d’alerta

La malaltia d’Alzheimer no forma part del procés natural d’enveliment, sinó que es tracta d’una malaltia neurodegenerativa amb repercussions en la majoria de processos cognitius, en la personalitat i en la conducta de les persones que la pateixen. Es calcula que, a causa del progressiu envelliment de la població, l’any 2050 hi haurà més del doble d’afectats que en l’actualitat. Per això, cada cop té més importància prendre mesures com la pràctica habitual d’exercicis físics i cognitius, fomentar la interacció social, mirar de controlar els factors de risc vascular i efectuar un diagnòstic precoç de la malaltia. Si s’aconsegueix diagnosticar la malaltia en la fase inicial, els diferents tipus d’intervenció i tractaments que es poden dur a terme tindran més incidència sobre la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies.

Símptomes Alzheimer malaltia