participación en la vejez

La participació social a la vellesa

Com és ben sabut, el procés d’envelliment no només implica canvis a nivell físic i biològic. És en sí mateix, a més, un esdeveniment psicològic, social i cultural que queda influït per la idea que la societat té sobre el concepte de “vellesa”. Encara que de manera general es podria afirmar que, si el comparem amb les generacions més joves, la gent gran és un col·lectiu dels que rep menys beneficis, les diferents societats i cultures es comportaran de forma diversa segons aquesta latent i general idea.

Des del punt de vista de la participació social, hi ha dos teories principals que expliquen el que succeeix en la societat quan els individus arriben a formar part del grup de la tercera edat. La primera d’elles és la teoria de la desvinculació, la qual defensa o sosté que a partir d’una certa edat la persona ha de desvincular-se del món. Aquesta ideologia es troba implícita en moltes de les accions socials que diuen protegir a la persona en edats avançades. Un dels exemples més vistosos que segueix aquesta línia seria la jubilació obligatòria encara que la persona no ho desitgi i es trobi en bones condicions.

Gent gran ballan

La figura de l’educador social en l’àmbit residencial es vertebra en la tasca que desenvolupa l’animador sòcio-cultural.

Què fa un animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial?

Entenem la darrera etapa vital d’una persona com una oportunitat per realitzat activitats i aficions a les que possiblement no s’hi han pogut dedicar al llarg de la seva vida. Des de la tasca que du a terme l’animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial, es promouen intervencions concretades en activitats de caire lúdic, amb l’objectiu de potenciar els moments de lleure i afavorir el seu benestar.

educador social en l'àmbit residencial

Des de l’àrea d’Educació Social, i partint del context de l’àmbit residencial amb el col·lectiu de la gent gran, fonamentem el plantejament d’execució, dirigint part dels nostres interessos professionals en les destreses, aptituds i capacitats dels residents, mantingudes o bé no existents, o sigui en la utilització de recursos professionals (eines d’Animació Sòcio-cultural), per a treballar amb aquells on els recursos personals estan menys presents. De la mateixa manera, la disciplina contempla l’aspecte del desig, és a dir, a partir de la manifestació de la persona vers les possibles activitats dins del camp que treballa l’animació sòcio-cultural.