Qui s’encarrega d’estudiar la vellesa?

Els aspectes relacionats amb la vellesa han estat rellevants des de sempre, a causa de l’interès per lluitar contra la mort i allargar l’existència. La preocupació per saber més sobre aquesta etapa de la vida i atorgar-li un valor determinat, ha quedat patent des de temps ben remots. En l’antic testament, la vellesa és contemplada des de la dignitat i la saviesa i no es tenen en compte altres qüestions. Igual passava en la cultura grega on s’adopta el terme gerontocràcia per fer referència a la forma de Govern en la que el poder estava en mans dels ancians… Saviesa i poder però, que més hi havia darrere d’això? Pensadors, poetes, filòsofs i artistes de totes les eres, han tingut curiositat per definir, entendre i estudiar aquesta etapa vital, tan important en la nostra vida.

figura grega_vellesa

Jo de gran vull ser com tu: la relació entre avis i néts

Quan sigui gran jo vull ser cantant, diu el Pep a la seva mare, quan amb prou feines compta amb deu anys. El seu germà l’Albert en canvi vol ser astronauta (amb vuit anys)  i el petit, en Carles, pintor. La família riu i l’avi explica una història…Una història plena d’experiència, d’il·lusió i de vida…

El senyor Faustí, resident de Residències Grup Atlàntida, explica sovint les anècdotes, rialles i altres vivències que expressen els seus néts. Quan ho fa se li il·lumina la cara i somriu satisfet de poder ser partícip d’un dels esdeveniments més importants de la vida; arribar a la vellesa i gaudir del plaer de veure com creix i continua la teva descendència.

La senyora Corina, ja no parla de néts, parla de besnéts, i de la mateixa manera, ensenya fotografies acompanyades d’un somriure encisador… La vida continua, fruit de la seva sang i hi ha poques paraules per explicar l’emoció que això reporta.

la relacio entre avis i néts

El temps ha passat, però darrere d’això s’amaguen un munt d’experiències, de sentiments i d’històries personals, úniques i irrepetibles. Fills i nèts…

Què representen els néts per la vida d’un avi? De quina manera viu la gent gran aquesta relació? Admirem la importància d’aquesta relació i avui l’expliquem, intentant transmetre la bonica mirada que representa.

Conductes regressives en l’envelliment

Una cosa que crida l’atenció és el tòpic que gira entorn les conductes regressives en l’envelliment. Sovint, molta gent, atribueix comportaments regressius a la gent gran, pel sol fet de ser-ho. Per tothom, són conegudes les dites tals com “els avis actuen com a nens” o “tornem a la infantesa quan som grans”… ara bé; què hi ha del cert en aquestes afirmacions? És veritat que pel sol fet de ser gran el nostre comportament es torna infantil?

conductes regressives en l'envelliment

De quina manera afecta el temps meteorològic a la gent gran?

Ho sabem i no és un tòpic. El temps meteorològic ens afecta i molt. No és d’estranyar doncs, que quan fa un dia assolellat l’estat anímic sigui més positiu i la gent resti de més bon humor. Ben al contrari, en dies grisos, freds i humits l’ànim no és el mateix. Això passa a qualsevol edat, però en l’etapa de l’envelliment els efectes són més acusats. Ja no només a nivell psicològic, sinó que també se’n ressenteix l’estat físic. Avui parlem del sol, la pluja i l’estat dels núvols; de quina manera afecta el temps en la gent gran?

L’exposició al sol (amb mesura) aporta vitamina D, i això afecta de manera beneficiosa a les hormones i conseqüentment a l’estat anímic. Estudis recents afirmen que les temperatures moderadament càlides, fan baixar els nivells d’ansietat i augmenten el pensament positiu, motiu pel qual aprofitem els dies de sol per fer activitats al jardí. Aquesta és una bona manera d’estar en contacte amb la natura i de promoure, en els nostres residents, el benestar que proporciona la llum. De la mateixa manera, nivells molt alts de calor poden produir efectes contraris. Efectes dels que en son molt sensibles els nens i la gent gran. Tant és així que, el resultat de temperatures molt altes pot produir debilitat, fatiga, mareig, desorientació, irritabilitat  i un augment de l’agressivitat.

temps metereològic i gent gran

La importància de la família en l’envelliment

La família és un dels pilars fonamentals de la societat. Gràcies a ella, som cuidats i educats. Forgem els primers vincles afectius, determinants en les nostres futures relacions, i creem nuclis formant sistemes interdependents. De manera més o menys bona tenim doncs uns orígens molt representatius per nosaltres, els quals ens acompanyen durant tota la vida.

Quan una persona ha arribat a l’etapa de la vellesa, compta no només amb una història de vida pròpia sinó també amb una història familiar pròpia (si té o ha tingut germans, si s’ha casat o no, si ha tingut fills, nebots…) Aquesta història, sigui quina sigui, té molt de pes en la vida d’un individu gran. És per això que avui volem parlar del paper que tenen les famílies en la vellesa i de quina manera afecten la qualitat d’aquestes relacions a la persona que ja ha teixit el seu arbre genealògic.

influència de la família en el procés d'envelliment

Causes i conseqüències del dèficit de vitamina D en la tercera edat

La vitamina D s’ha identificat com un dels nutrients més importants a l’hora de mantenir uns ossos forts i sans, de prevenir el càncer de pròstata i altres malalties com la psoriasi o la icitiosi. Uns nivells acceptables de vitamina D garantirien la correcta absorció de calci i fòsfor.  Estudis recents han mostrat que aquest dèficit s’ha estés entre diferents grups d’edat, especialment entre la tercera edat, i s’han pogut identificar diversos factors de risc que explicarien perquè aquest col.lectiu té més possibilitats de patir aquesta baixada. L’impacte del dèficit de vitamina D en les persones majors incideix sobre la seva força i les principals funcions motores. Com que tenim receptors de la vitamina D a les cèl.lules musculars, la deficiència d’aquest element provoca que algunes d’aquestes cèl.lules s’atrofiïn, provocant feblesa muscular i dolor.

dèficit vitamina D en la gent gran

“Amb una miqueta fem molt”. Què implica l’envelliment i com podem afrontar-lo?

Hi ha paraules com necessitat, envelliment o benestar que, pel fet de formar part del nostre vocabulari diari, moltes vegades, passen desapercebudes o no se’ls hi dóna el significat adient.  En el cas de la gent gran, el coneixement d’aquests conceptes és realment important, ja que són ells mateixos els que ho viuen en primera persona. És per això que en aquest article, ens agradaria reflexionar sobre com afrontem el nostre envelliment i quines necessitats hem de cobrir per obtenir el màxim benestar en aquesta fase de la vida.

com afrontar l'envelliment

L’edadisme: un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI

Entenem per edadisme el procés de discriminació cap a la gent gran pel simple fet de grans. Consisteix en tractar-los de forma diferent i, habitualment, amb una connotació negativa, basada en estereotips i atribuint-los certes característiques, simplement, per la seva condició de persona major.

La majoria de cops, aquest fenomen es produeix de manera inconscient i per atribucions socioculturals i històriques, però també pot ser intencionat. D’aquesta manera, és fàcil pensar fins a on poden arribar aquestes actituts i estereotips. La negació de la interindividualitat entre persones majors i la percepció social de la seva homogeneïtat fa que, molts cops, siguin les pròpies famílies les que tinguin aquestes actituts. Això també succeeix entre la gent gran, quan veuen mermades les seves capacitats i perden prematurament la seva independència, a causa d’aquests estereotips.

Edadisme_un repte d'envellir en el segle XXI

La importància del diagnòstic precoç de l’Alzheimer: Símptomes d’alerta

La malaltia d’Alzheimer no forma part del procés natural d’enveliment, sinó que es tracta d’una malaltia neurodegenerativa amb repercussions en la majoria de processos cognitius, en la personalitat i en la conducta de les persones que la pateixen. Es calcula que, a causa del progressiu envelliment de la població, l’any 2050 hi haurà més del doble d’afectats que en l’actualitat. Per això, cada cop té més importància prendre mesures com la pràctica habitual d’exercicis físics i cognitius, fomentar la interacció social, mirar de controlar els factors de risc vascular i efectuar un diagnòstic precoç de la malaltia. Si s’aconsegueix diagnosticar la malaltia en la fase inicial, els diferents tipus d’intervenció i tractaments que es poden dur a terme tindran més incidència sobre la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies.

Símptomes Alzheimer malaltia

Hàbits nutricionals i alimentaris per a persones grans amb diabetis mellitus

La gent gran és molt més vulnerable a la diabetis mellitus no insulinodepenent i, a més a més, aquestes persones tenen una tasa de mortalitat més alta a causa de les complicacions relacionades amb aquesta malaltia, que té una incidència del 15% en les persones amb més de 70 anys. Normalment, la malatia apareix cap als 65 anys, està associada a l’obesitat i, sovint, es detecta al estudiar altres factors de risc cardiovascular o al realitzar una analítica. Els canvis en la dieta són el tractament més habitual per la diabetis d’aquest tipus (II), i els hàbits dietètics que es recomanen per aquests pacients són els mateixos que pels que tenen un risc alt de patir una patologia coronària.

diabetes_malalties cròniques_alimentació dieta_gent gran