El paper de l’equip de psicologia en una residència per a gent gran

La figura professional del psicòleg a les residències per a gent gran és relativament nova. Parlem de l’any 2003, com a data clau, quan l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), va desenvolupar el “Model d’Atenció a les persones grans en residències Assistides”, incloent-hi aquest perfil professional, dins l’equip multidisciplinari. Des d’aleshores s’ha anat regulant progressivament la contractació d’aquesta figura professional. Ara bé, quines són les seves funcions dins l’entorn residencial? Per què és tan important la seva tasca?

 

“Amb una miqueta fem molt”. Què implica l’envelliment i com podem afrontar-lo?

Hi ha paraules com necessitat, envelliment o benestar que, pel fet de formar part del nostre vocabulari diari, moltes vegades, passen desapercebudes o no se’ls hi dóna el significat adient.  En el cas de la gent gran, el coneixement d’aquests conceptes és realment important, ja que són ells mateixos els que ho viuen en primera persona. És per això que en aquest article, ens agradaria reflexionar sobre com afrontem el nostre envelliment i quines necessitats hem de cobrir per obtenir el màxim benestar en aquesta fase de la vida.

com afrontar l'envelliment

L’edat és una qüestió psicològica? Ser gran o sentir-se gran

Quan considerem que una persona és gran? Als setanta anys? Als vuitanta? Un dels aspectes més destacables de la tercera edat, és la concepció social. Sembla ser que a determinada edat i de cara a l’exterior (amics, familiars, inclús persones de fora de l’entorn propi) un individu, pel fet d’haver abandonat la joventut, passa a formar part de la decadència, no tenint en compte altres aspectes de la persona.

En l’àmbit social, utilitzem classificacions. D’aquesta manera, podem dir que un nen és un infant, que un adolescent és jove i que un adult està en l’etapa de la maduresa. De la mateixa manera i només de manera visual, diem que una persona gran és un avi. Ara bé, on resideix aquesta edat realment? Tots sabem que el què determina les ganes per la vida, no és altra cosa que l’actitud i l’optimisme. Malauradament, la societat ens posa prejudicis i etiquetes, i sembla que durant la vellesa no hi ha cabuda per l’entusiasme, la il·lusió i les ganes de seguir fent coses noves.

ser gran o sentir-se gran_2

El paper de l’equip d’infermeria davant el dolor de la gent gran

La majoria de la gent gran presenta dolor, la prevalença es situa entre el 68% i el 73%. El dolor incapacita les persones, els fa tenir importants limitacions i fa que vegin disminuïda la seva qualitat de vida. Hi ha diferents factors físics, psicològics, emocionals i espirituals que el condicionen.

Existeixen factors d´alt risc pel dolor, que estan presents en la gent gran i que s´han de tenir en compte. Podríem destacar: les malalties cròniques (artritis, malalties cardiovasculars, osteoporosi,…), les barreres de comunicació (demències, afasies, idioma…), les deficiències neurològiques, neuropaties, medicació que altera la sensibilitat, crisis emocionals, atrofies, dolor iatrogènic.

El paper de la infermeria en el dolor de la gent gran

Reflexions d’una fisioterapeuta sobre les contencions

L’ús de contencions és una realitat que genera un debat ètic i social i que, en els darrers anys i amb l’entrada en vigor l’any 2006 de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció a les persones en situació de Dependència, ha generat un canvi en les polítiques socials i en les dels mateixos professionals del sector per tal de disminuir aquesta pràctica, ja que, en molts casos, està considerada com una vulneració dels drets de la persona.

Basant-nos en un fet històric recent, l’any 2001, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va realizar un estudi sobre l’ús racional de les contencions físiques en 164 residències públiques i privades de tot el territori català. En tres mesos, es va demostrar que les residències que havien participat en l’estudi van reduïr l’ús de mecanismes de contenció. Això, si més no, sembla una porta oberta cap una nova visió i un canvi en el saber fer cap un col.lectiu, la gent gran, que es troba en situació de màxima fragilitat.

 fisioteràpia

L’edadisme: un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI

Entenem per edadisme el procés de discriminació cap a la gent gran pel simple fet de grans. Consisteix en tractar-los de forma diferent i, habitualment, amb una connotació negativa, basada en estereotips i atribuint-los certes característiques, simplement, per la seva condició de persona major.

La majoria de cops, aquest fenomen es produeix de manera inconscient i per atribucions socioculturals i històriques, però també pot ser intencionat. D’aquesta manera, és fàcil pensar fins a on poden arribar aquestes actituts i estereotips. La negació de la interindividualitat entre persones majors i la percepció social de la seva homogeneïtat fa que, molts cops, siguin les pròpies famílies les que tinguin aquestes actituts. Això també succeeix entre la gent gran, quan veuen mermades les seves capacitats i perden prematurament la seva independència, a causa d’aquests estereotips.

Edadisme_un repte d'envellir en el segle XXI

La importància del diagnòstic precoç de l’Alzheimer: Símptomes d’alerta

La malaltia d’Alzheimer no forma part del procés natural d’enveliment, sinó que es tracta d’una malaltia neurodegenerativa amb repercussions en la majoria de processos cognitius, en la personalitat i en la conducta de les persones que la pateixen. Es calcula que, a causa del progressiu envelliment de la població, l’any 2050 hi haurà més del doble d’afectats que en l’actualitat. Per això, cada cop té més importància prendre mesures com la pràctica habitual d’exercicis físics i cognitius, fomentar la interacció social, mirar de controlar els factors de risc vascular i efectuar un diagnòstic precoç de la malaltia. Si s’aconsegueix diagnosticar la malaltia en la fase inicial, els diferents tipus d’intervenció i tractaments que es poden dur a terme tindran més incidència sobre la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies.

Símptomes Alzheimer malaltia

Hàbits nutricionals i alimentaris per a persones grans amb diabetis mellitus

La gent gran és molt més vulnerable a la diabetis mellitus no insulinodepenent i, a més a més, aquestes persones tenen una tasa de mortalitat més alta a causa de les complicacions relacionades amb aquesta malaltia, que té una incidència del 15% en les persones amb més de 70 anys. Normalment, la malatia apareix cap als 65 anys, està associada a l’obesitat i, sovint, es detecta al estudiar altres factors de risc cardiovascular o al realitzar una analítica. Els canvis en la dieta són el tractament més habitual per la diabetis d’aquest tipus (II), i els hàbits dietètics que es recomanen per aquests pacients són els mateixos que pels que tenen un risc alt de patir una patologia coronària.

diabetes_malalties cròniques_alimentació dieta_gent gran

Evolució i canvis de les residències fins arribar als centres geriàtrics moderns

Al llarg de la història, el concepte de residència ha canviat completament. Els moderns centres geriàtrics no tenen res a veure amb el concepte que es tenia fa tot just 50 anys.

Els antics asils eren centres d’allotjament on acudien les persones marginades, amb problemes socials, econòmics o sanitaris que no podien comptar amb el suport familiar per a la seva cura. Quan una família amb mitjans econòmics tenia algun familiar amb algun tipus de trastorn de conducta, els recloïen en sanatoris, normalment, fora de les ciutats, aïllats, amagats i apartats de la societat.

residencia moderna_centres residencials Barcelona