entrevista motivacional_un recurso para la promoción de la salud

Entrevista motivacional: Un recurs per a la promoció de la salut

En els últims anys la societat ha patit un canvi en les malalties sofertes, augmentant les malalties de caràcter crònic, la prevalença de les quals s’incrementa amb l’edat. L’estil de vida és un dels factors més importants en l’estat de salut de les persones i en l’aparició de les malalties cròniques, per això s’ha de donar especial importància a la promoció i prevenció de la salut, és a dir fomentar un estil de vida saludable. Per promoure canvis en l’estil de vida de les persones, els professionals de la salut tenen en l’entrevista motivacional un recurs potent.

Les infermeres de la residència Mas Piteu estem realitzant un curs sobre l’“Entrevista motivacional.  Un recurs per a la promoció de la salut” a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, de la qual tenim estudiants en pràctiques a les nostres residències.

Entrevista motivacional_infermeria

El paper de l’equip d’infermeria davant el dolor de la gent gran

La majoria de la gent gran presenta dolor, la prevalença es situa entre el 68% i el 73%. El dolor incapacita les persones, els fa tenir importants limitacions i fa que vegin disminuïda la seva qualitat de vida. Hi ha diferents factors físics, psicològics, emocionals i espirituals que el condicionen.

Existeixen factors d´alt risc pel dolor, que estan presents en la gent gran i que s´han de tenir en compte. Podríem destacar: les malalties cròniques (artritis, malalties cardiovasculars, osteoporosi,…), les barreres de comunicació (demències, afasies, idioma…), les deficiències neurològiques, neuropaties, medicació que altera la sensibilitat, crisis emocionals, atrofies, dolor iatrogènic.

El paper de la infermeria en el dolor de la gent gran

Evolució i canvis de les residències fins arribar als centres geriàtrics moderns

Al llarg de la història, el concepte de residència ha canviat completament. Els moderns centres geriàtrics no tenen res a veure amb el concepte que es tenia fa tot just 50 anys.

Els antics asils eren centres d’allotjament on acudien les persones marginades, amb problemes socials, econòmics o sanitaris que no podien comptar amb el suport familiar per a la seva cura. Quan una família amb mitjans econòmics tenia algun familiar amb algun tipus de trastorn de conducta, els recloïen en sanatoris, normalment, fora de les ciutats, aïllats, amagats i apartats de la societat.

residencia moderna_centres residencials Barcelona

“De la butaca al llit”: Beneficis dels centres de dia per a la gent gran

La solitud és un dels problemes que més apareixen en les estadístiques sobre la qualitat de vida en la gent gran. La majoria d’aquestes persones viuen soles i gairebé no surten de casa. Aquest problema s’agreuja si existeix algun tipus d’invalidesa o incapacitat. La vida d’aquestes persones es limita a asseure’s en la butaca i passar-se el dia dormitant davant del televisor.

Els problemes d’aquest estil de vida són nombrosos, tant a nivell físic com psicològic. La depressió apareix sense causa aparent i la mobilitat es veu cada vegada més limitada, fent que les ganes de sortir al carrer vagin disminuint. Apareix l’insomni, ja que les petites migdiades que es realitzen durant el dia fan que sigui impossible agafar el son durant la nit.

Una solució per a aquestes persones és acudir a un centre de dia. N’existeixen de diferents tipus, encara que la majoria d’aquests els relacionem amb demències i estimulació cognitiva. També existeixen centres destinats a persones que podrien residir en el seu domicili, però que estan soles. D’aquesta manera es poden relacionar amb altres persones que tenen les mateixes característiques i realitzar activitats variades que s’adaptin als seus gustos i necessitats.

centre de dia

“Enlloc com a casa”, però és la solució més adequada per tenir cura de la gent gran?

Davant d’aquesta pregunta, ens sorgeixen molts dubtes respecte al tipus d’atenció que necessita la gent gran. Amb freqüència, escoltem la frase: “Enlloc com a casa ”, pero és realment la millor solució?

En cas que la persona no tingui un nivell alt de dependència, algunes ajudes tècniques i assistencials ja serien suficients, però quan la persona sí presenta un nivell mig o alt de dependència, la situació es complica i dificulta el seu dia a dia i el del seu entorn més proper. Aquestes persones necessiten assistència constant, algú que els ajudi, fins i tot, en aspectes bàsics com la higiene personal, les cures, la presa dels medicaments o el menjar. En aquest punt, la persona que s’encarrega d’un familiar o amic entra en conflicte i, davant d’una llarga llista de pros i contres, no sap cap a on tirar.

atenció a la persona residencies