Què són les cures pal·liatives i quina és la seva importància per al pacient

Tots hem de morir, però ningú coneix les circumstàncies en les quals es trobarà quan arribi l’inevitable moment. Les malalties són, en gran part, les responsables de posar fi a la vida de moltes persones, especialment durant la vellesa. Parlar de malaltia i mort implica una dura gestió emocional i física que requereix unes cures especialitzades importantíssimes, les cures pal·liatives. A Residències Grup Atlàntida tenim molt present aquesta dedicació a l’hora d’acompanyar un ancià en els seus darrers moments de vida. 

Segons la definició de l’organització Mundial de la Salut (OMS) “les cures pal·liatives són un mètode que millora la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, fent front als problemes associats a les malalties greus, a través de la prevenció i alleujament del patiment, mitjançant la identificació precoç i la avaluació minuciosa del dolor i d’altres problemàtiques físiques, psicològiques i espirituals”. L’objectiu no és allargar la vida, ni accelerar la mort, sinó cuidar i acompanyar a la persona perquè tingui la màxima qualitat de vida possible. 

què són les cures pal·liatives i la seva importància per al pacient

Prevenció, diagnòstic i tractament dels SPCD (Símptomes Psicològics i Conductuals de les Demències)

Ningú sap què li passa exactament al senyor A, un nou resident. Crida sense control i agredeix verbalment a la seva filla quan aquesta ve a visitar-lo. Per molt que intenti calmar-lo, sembla una tasca impossible. L’ Anna es desespera i demana consell al nostre equip professional. Relata que el seu pare, mai havia faltat el respecte i es pregunta què és el que li està passant pel cap.

Es parla de demència i en alguna ocasió hem descrit la simptomatologia que comporta els diferents tipus de malalties neurodegeneratives, però avui ens agradaria parlar dels SPCD concretament, “behavioral and psychological symptoms of dementia” (en anglès), i el que és conegut amb el nostre idioma com els símptomes psicològics i conductuals de les demències (terme aprovat per consens, l’any 1996, durant la conferència convocada per l’Associació Internacional de Psicogeriatría) D’aquesta manera, ara ens preguntem; Quins són els símptomes més comuns? I el més important; quina és la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquests símptomes? Ens trobem sovint amb aquestes preguntes. Preguntes que suposen neguit i desesperació. Amb aquest article pretenem donar respostes, per clarificar dubtes i ajudar a entendre millor què passa pel cap en el procés d’aquestes malalties.

símptomes dels spcd

Causes i conseqüències del dèficit de vitamina D en la tercera edat

La vitamina D s’ha identificat com un dels nutrients més importants a l’hora de mantenir uns ossos forts i sans, de prevenir el càncer de pròstata i altres malalties com la psoriasi o la icitiosi. Uns nivells acceptables de vitamina D garantirien la correcta absorció de calci i fòsfor.  Estudis recents han mostrat que aquest dèficit s’ha estés entre diferents grups d’edat, especialment entre la tercera edat, i s’han pogut identificar diversos factors de risc que explicarien perquè aquest col.lectiu té més possibilitats de patir aquesta baixada. L’impacte del dèficit de vitamina D en les persones majors incideix sobre la seva força i les principals funcions motores. Com que tenim receptors de la vitamina D a les cèl.lules musculars, la deficiència d’aquest element provoca que algunes d’aquestes cèl.lules s’atrofiïn, provocant feblesa muscular i dolor.

dèficit vitamina D en la gent gran

El paper de l’equip d’infermeria davant el dolor de la gent gran

La majoria de la gent gran presenta dolor, la prevalença es situa entre el 68% i el 73%. El dolor incapacita les persones, els fa tenir importants limitacions i fa que vegin disminuïda la seva qualitat de vida. Hi ha diferents factors físics, psicològics, emocionals i espirituals que el condicionen.

Existeixen factors d´alt risc pel dolor, que estan presents en la gent gran i que s´han de tenir en compte. Podríem destacar: les malalties cròniques (artritis, malalties cardiovasculars, osteoporosi,…), les barreres de comunicació (demències, afasies, idioma…), les deficiències neurològiques, neuropaties, medicació que altera la sensibilitat, crisis emocionals, atrofies, dolor iatrogènic.

El paper de la infermeria en el dolor de la gent gran

Classificació i factors de risc de la hipertensió:

Entenem per pressió arterial la força que exerceix la sang contra les parets de les artèries. El moment de màxima pressió es conegut com pressió arterial sistòlica (Pas) i el de mínima com pressió arterial diastòlica (PAd). La pressió arterial normal es situa al voltant de 120/80 mm Hg, però a mesura que aquesta augmenta, també augmenta el risc de patir patologies associades.

Factors de risc i classificació de la hipertensió

Com tracto a un familiar amb demència

Negar-se a ser cuidat, rebutjar el menjar o fins i tot tirar-lo, insultar, escapar-se,… són alguns dels comportaments que pot tenir una persona amb Alzheimer o altres demències. Davant d’aquestes i altres conductes es fa present un desajustament familiar que comporta un malestar molt profund. És comú que aquest malestar es tradueixi en descoratjament, ansietat, irritació i fins i tot desesperació. En la nostra experiència com a professionals, quan tractem amb familiars de pacients afectats per alguna demència, ens trobem sovint amb la mateixa pregunta. Aquesta és Què faig? Com el tracto?

tracte familiar amb alzheimer

La importància del diagnòstic precoç de l’Alzheimer: Símptomes d’alerta

La malaltia d’Alzheimer no forma part del procés natural d’enveliment, sinó que es tracta d’una malaltia neurodegenerativa amb repercussions en la majoria de processos cognitius, en la personalitat i en la conducta de les persones que la pateixen. Es calcula que, a causa del progressiu envelliment de la població, l’any 2050 hi haurà més del doble d’afectats que en l’actualitat. Per això, cada cop té més importància prendre mesures com la pràctica habitual d’exercicis físics i cognitius, fomentar la interacció social, mirar de controlar els factors de risc vascular i efectuar un diagnòstic precoç de la malaltia. Si s’aconsegueix diagnosticar la malaltia en la fase inicial, els diferents tipus d’intervenció i tractaments que es poden dur a terme tindran més incidència sobre la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies.

Símptomes Alzheimer malaltia

Hàbits nutricionals i alimentaris per a persones grans amb diabetis mellitus

La gent gran és molt més vulnerable a la diabetis mellitus no insulinodepenent i, a més a més, aquestes persones tenen una tasa de mortalitat més alta a causa de les complicacions relacionades amb aquesta malaltia, que té una incidència del 15% en les persones amb més de 70 anys. Normalment, la malatia apareix cap als 65 anys, està associada a l’obesitat i, sovint, es detecta al estudiar altres factors de risc cardiovascular o al realitzar una analítica. Els canvis en la dieta són el tractament més habitual per la diabetis d’aquest tipus (II), i els hàbits dietètics que es recomanen per aquests pacients són els mateixos que pels que tenen un risc alt de patir una patologia coronària.

diabetes_malalties cròniques_alimentació dieta_gent gran

La memòria perduda

El Premi Goya del 2009 al millor documental el va guanyar “Bucarest, la memória perduda” del director Albert Solé. És un documental autobiogràfic que es basa en la relació amb el seu pare, el polític i jurista Jordi Soler Tura.

Jordi Solé Tura va ser un polític català que va viure les conseqüències de ser lliure-pensador en una època en que les persones havien de pensar igual que el règim que les dominava. El reportatge va molt més enllà de la simple memòria històrica i s’endinsa en els sentiments d’aquelles persones que van lluitar per aconseguir un món millor per tots nosaltres.

La memòria del Sr. Solé Tura s’ha perdut. En aquest documental, la seva primera dona Anny fa de cicerone dels records perduts. L’Alzheimer ha fet que oblidés la seva vida.

 records memòria Alzheimer