Què són les cures pal·liatives i quina és la seva importància per al pacient

Tots hem de morir, però ningú coneix les circumstàncies en les quals es trobarà quan arribi l’inevitable moment. Les malalties són, en gran part, les responsables de posar fi a la vida de moltes persones, especialment durant la vellesa. Parlar de malaltia i mort implica una dura gestió emocional i física que requereix unes cures especialitzades importantíssimes, les cures pal·liatives. A Residències Grup Atlàntida tenim molt present aquesta dedicació a l’hora d’acompanyar un ancià en els seus darrers moments de vida. 

Segons la definició de l’organització Mundial de la Salut (OMS) “les cures pal·liatives són un mètode que millora la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, fent front als problemes associats a les malalties greus, a través de la prevenció i alleujament del patiment, mitjançant la identificació precoç i la avaluació minuciosa del dolor i d’altres problemàtiques físiques, psicològiques i espirituals”. L’objectiu no és allargar la vida, ni accelerar la mort, sinó cuidar i acompanyar a la persona perquè tingui la màxima qualitat de vida possible. 

què són les cures pal·liatives i la seva importància per al pacient

Aspectes emocionals de la malaltia de Parkinson

La dopamina compleix funcions molt específiques en el sistema nerviós central tals com la regulació dels moviments, la marxa i l’equilibri entre d’altres. Per la qual cosa, podem dir que la dopamina és un neurotransmissor molt rellevant per al nostre organisme. En la malaltia de Parkinson hi ha una degeneració de les neurones que segreguen aquest neurotransmissor (fins al 70% de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra) i és per això que es dóna la pèrdua progressiva de la capacitat de coordinar els moviments. Ara bé, aquesta no és l’única simptomatologia que produeix aquesta dolença. La malaltia de Parkinson presenta símptomes psicològics i neuro-psiquiàtrics tals com trastorns de l’estat d’ànim (ansietat i depressió), estats psicòtics (deliris i al·lucinacions) i trastorns sexuals. Avui parlem dels aspectes emocionals de la malaltia de Parkinson.

aspectes emocionals malaltia de Parkinson

Principis ètics a les Residències del Grup Atlàntida

Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials

Què és l’ètica?

Segons el diccionari l’ètica és la disciplina filosòfica que estudia el bé i el mal i les seves relacions amb la moral i el comportament humà; és el conjunt de costums i normes que dirigeixen o valoren el comportament humà en una comunitat. Etimològicament prové del grec êthos, que primitivament significava estança, lloc on s’habita. Aristòtil li va donar un nou significat, manera de ser, caràcter; una segona naturalesa que no és heretada com la biològica, sino que és adquirida i es pot modelar i construir. Estudia el que és bó i el que no ho és de la conducta humana, es  fonamenta en quatre aspectes: Moral, Felicitat, Virtut i Deure; ens fa reflexionar sobre els hàbits i les accions en funció d’uns principis morals que generen comportaments responsables.

ètica a les nostres resiències_Mas d'Angli i Mas Piteu

Durant l’any 2015, a les Residències del Grup Atlàntida hem realitzat formació sobre ètica i hem reflexionat sobre com volem que sigui a la nostra organització. El fruit d’aquest any de feina ha estat la creació d’un espai de reflexió ètica en serveis socials (ERESS) i l’elaboració de la “Carta ètica de Mas d’Anglí i Mas Piteu”.

Gent gran ballan

La figura de l’educador social en l’àmbit residencial es vertebra en la tasca que desenvolupa l’animador sòcio-cultural.

Què fa un animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial?

Entenem la darrera etapa vital d’una persona com una oportunitat per realitzat activitats i aficions a les que possiblement no s’hi han pogut dedicar al llarg de la seva vida. Des de la tasca que du a terme l’animador sòcio-cultural en l’àmbit residencial, es promouen intervencions concretades en activitats de caire lúdic, amb l’objectiu de potenciar els moments de lleure i afavorir el seu benestar.

educador social en l'àmbit residencial

Des de l’àrea d’Educació Social, i partint del context de l’àmbit residencial amb el col·lectiu de la gent gran, fonamentem el plantejament d’execució, dirigint part dels nostres interessos professionals en les destreses, aptituds i capacitats dels residents, mantingudes o bé no existents, o sigui en la utilització de recursos professionals (eines d’Animació Sòcio-cultural), per a treballar amb aquells on els recursos personals estan menys presents. De la mateixa manera, la disciplina contempla l’aspecte del desig, és a dir, a partir de la manifestació de la persona vers les possibles activitats dins del camp que treballa l’animació sòcio-cultural.

“Amb una miqueta fem molt”. Què implica l’envelliment i com podem afrontar-lo?

Hi ha paraules com necessitat, envelliment o benestar que, pel fet de formar part del nostre vocabulari diari, moltes vegades, passen desapercebudes o no se’ls hi dóna el significat adient.  En el cas de la gent gran, el coneixement d’aquests conceptes és realment important, ja que són ells mateixos els que ho viuen en primera persona. És per això que en aquest article, ens agradaria reflexionar sobre com afrontem el nostre envelliment i quines necessitats hem de cobrir per obtenir el màxim benestar en aquesta fase de la vida.

com afrontar l'envelliment

El paper de l’equip d’infermeria davant el dolor de la gent gran

La majoria de la gent gran presenta dolor, la prevalença es situa entre el 68% i el 73%. El dolor incapacita les persones, els fa tenir importants limitacions i fa que vegin disminuïda la seva qualitat de vida. Hi ha diferents factors físics, psicològics, emocionals i espirituals que el condicionen.

Existeixen factors d´alt risc pel dolor, que estan presents en la gent gran i que s´han de tenir en compte. Podríem destacar: les malalties cròniques (artritis, malalties cardiovasculars, osteoporosi,…), les barreres de comunicació (demències, afasies, idioma…), les deficiències neurològiques, neuropaties, medicació que altera la sensibilitat, crisis emocionals, atrofies, dolor iatrogènic.

El paper de la infermeria en el dolor de la gent gran

L’edadisme: un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI

Entenem per edadisme el procés de discriminació cap a la gent gran pel simple fet de grans. Consisteix en tractar-los de forma diferent i, habitualment, amb una connotació negativa, basada en estereotips i atribuint-los certes característiques, simplement, per la seva condició de persona major.

La majoria de cops, aquest fenomen es produeix de manera inconscient i per atribucions socioculturals i històriques, però també pot ser intencionat. D’aquesta manera, és fàcil pensar fins a on poden arribar aquestes actituts i estereotips. La negació de la interindividualitat entre persones majors i la percepció social de la seva homogeneïtat fa que, molts cops, siguin les pròpies famílies les que tinguin aquestes actituts. Això també succeeix entre la gent gran, quan veuen mermades les seves capacitats i perden prematurament la seva independència, a causa d’aquests estereotips.

Edadisme_un repte d'envellir en el segle XXI

Evolució i canvis de les residències fins arribar als centres geriàtrics moderns

Al llarg de la història, el concepte de residència ha canviat completament. Els moderns centres geriàtrics no tenen res a veure amb el concepte que es tenia fa tot just 50 anys.

Els antics asils eren centres d’allotjament on acudien les persones marginades, amb problemes socials, econòmics o sanitaris que no podien comptar amb el suport familiar per a la seva cura. Quan una família amb mitjans econòmics tenia algun familiar amb algun tipus de trastorn de conducta, els recloïen en sanatoris, normalment, fora de les ciutats, aïllats, amagats i apartats de la societat.

residencia moderna_centres residencials Barcelona

“De la butaca al llit”: Beneficis dels centres de dia per a la gent gran

La solitud és un dels problemes que més apareixen en les estadístiques sobre la qualitat de vida en la gent gran. La majoria d’aquestes persones viuen soles i gairebé no surten de casa. Aquest problema s’agreuja si existeix algun tipus d’invalidesa o incapacitat. La vida d’aquestes persones es limita a asseure’s en la butaca i passar-se el dia dormitant davant del televisor.

Els problemes d’aquest estil de vida són nombrosos, tant a nivell físic com psicològic. La depressió apareix sense causa aparent i la mobilitat es veu cada vegada més limitada, fent que les ganes de sortir al carrer vagin disminuint. Apareix l’insomni, ja que les petites migdiades que es realitzen durant el dia fan que sigui impossible agafar el son durant la nit.

Una solució per a aquestes persones és acudir a un centre de dia. N’existeixen de diferents tipus, encara que la majoria d’aquests els relacionem amb demències i estimulació cognitiva. També existeixen centres destinats a persones que podrien residir en el seu domicili, però que estan soles. D’aquesta manera es poden relacionar amb altres persones que tenen les mateixes característiques i realitzar activitats variades que s’adaptin als seus gustos i necessitats.

centre de dia