La maternitat a la vellesa

Fa un parell de mesos s’anunciava una notícia al diari que cridava força l’atenció; una dona hindú dóna a llum als 72 anys. La parella, després de quaranta-sis anys de relació i degut al fet de la impossibilitat d’haver tingut fills, es va sotmetre a una reproducció in vitro exitosa. Els comentaris generals i les opinions no van trigar a arribar a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. És ètic donar vida a una edat tan avançada?

A Residències Grup Atlàntida també ens ocupem de comentar l’actualitat amb els nostres residents i compartir opinions respecte a les coses que passen arreu de món. Aquest tema els va causar molta curiositat. A una edat similar a la de la dona de la Índia, els nostres residents, una mica estranyats, es preguntaven certes qüestions; és adequat la maternitat durant la vellesa? Quins avantatges i desavantatges pot produir aquest fet? Hauria d’estar limitada l’edat de reproducció per llei? És una decisió egoista?

la maternitat a la vellesa

estudio sexualidad en la tercera edad

Estudi Sexualitat a la tercera edat

 

  • Un estudi del Grup Atlàntida constata que el sexe canvia amb l’edat però no s’acaba.

  • El treball sobre sexe a la tercera edat posa de manifest la diferència d’opinions entre homes i dones i la influència educacional i cultural.

 

Gairebé el 40% de la gent gran diu que no satisfà les seves necessitats sexuals

El 38% de la gent gran assegura que les persones de la tercera edat no satisfan les seves necessitats sexuals i un 44% creu que el sexe no s’acaba amb l’edat, sinó que canvia. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi Sexualitat a la tercera edat que ha realitzat el Grup Atlàntida, especialitzat en assegurances mèdiques i en atenció a la tercera edat, als centres residencials i assistencials que té a Barcelona. El treball posa de manifest la diferència significativa d’opinions entre homes i dones i la influència educacional, social i cultural sobre la sexualitat.

La psicòloga responsable de l’estudi, Núria Costa, considera que les dones tenen més cura a l’hora d’entendre la sexualitat i que els resultats demostren “la influència social, la concepció de l’amor romàntic i les diferències biològiques existents”. Costa afegeix que per a les dones la sexualitat no és viscuda tant com una necessitat, sinó com el resultat de l’estimació. També reconeixen que el desig sexual s’acaba amb l’edat: “Tots són aspectes destacables, englobats en una època determinada i en una ment diferent a la del gènere masculí.

Estudi sexualitat tercera edat_Grup Atlàntida

Gent gran amb ljocs de taula

Avantatges del joc en persones de la tercera edat

És l’hora del berenar. La Teresa, la Júlia i en Joan un cop han acabat l’àpat, s’ajunten en grup a jugar al dominó. És una activitat que els hi encanta, que diàriament practiquen i que els fa sentir bé. Però hi ha més. Darrere d’aquest joc de taula, s’amaguen multitud d’avantatges significatives; es passa una bona estona, enforteix l’autoestima, reforça els vincles socials i ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu.

avantatges del joc en persones de la tercera edat

La salut mental en persones de la tercera edat

Entre l’any 2000 i l’any 2050, el nombre de  persones més grans de 60 anys es duplicarà, segons dades aportades per l’OMS. Això vol dir que la proporció de persones majors a la majoria del planeta va en augment. La importància de trobar-se bé físicament no va deslligada de l’estat psicològic i tots dos aspectes són molt rellevants per mantenir una bona qualitat de vida durant la vellesa. La salut mental en la tercera edat, així com el benestar emocional són tan importants com en qualsevol període de la vida.

Salut mental en persones de la tercera edat

Diferències de gènere en la vellesa

La senyora Marcia i el senyor Norbert estan berenant i de mentre, entren en un debat força interessant. Ella diu que els homes són més fluixos i que les dones, no només es fan càrrec de tot, sinó que envers la malaltia són més fortes. El senyor Norbert es defensa del que ell considera com un atac al gènere masculí. La diversitat d’opinions està servida. Tindrà raó algun dels dos o no hi ha teories pràctiques per demostrar aquestes coses?

La vellesa està envoltada de mites i falses creences. Des d’edats més primerenques es visualitza la tercera edat com una etapa lligada a la malaltia i a la pèrdua. Sovint es parla des del desconeixement i s’atribueixen característiques inexistents o si més no exagerades. En alguna ocasió, hem parlat d’aquests mites i hem intentat desfer conceptes  malinterpretats.  De la mateixa manera, també s’opina molt en l’àmbit popular sobre la diferència entre homes i dones en aquesta etapa vital. Avui, seguim aclarint conceptes. Viu igual la vellesa un home que una dona? Qui té més resistencia als canvis? Les generalitzacions mai són bones però els estudis mostren diferències en certs aspectes. Parlem doncs de les diferències de gènere en la vellesa.

diferències de gènere en la vellesa

La manera de gestionar les necessitats emocionals de la gent gran

“No entenc que vol el pare i sembla que cap dels germans fem les coses bé. Quan venim a veure’l sempre està enfadat i no sabem de quina manera tractar-lo per veure’l feliç” – deia la filla del Sr A. Cosa curiosa, ja que vertaderament el senyor A és un home alegre, que a la residència ha fet bons vincles socials, que participa en les activitats que se li proposen i que sol presentar un bon estat anímic dins l’entorn residencial. Què succeeix llavors? Per què aquest canvi d’estat davant dels seus fills? Aquesta qüestió és molt personal, però no és la primera vegada que observem aquest tipus de comportament. A part d’estar atés, estar cuidat i estar protegit, quines són les necessitats emocionals de la gent gran?

Les persones, independentment de la seva edat, condició i estat, tenim necessitats emocionals tals com l’afecte, el suport, el reconeixement etc… i quan creiem que no estem rebent aquestes necessitats (sigui o no real) utilitzem estratègies per demandar-les. Aquestes estratègies solen ser molt inconscients i formen part dels mecanismes de defensa que tenim per afrontar el dolor.

necessitats emocionals_gent gran

La por en persones de la tercera edat

La por és una de les principals emocions bàsiques. Sense ella, ens posaríem davant del perill sense sentir cap tipus de temor. És per tant, necessària a les nostres vides. Ara bé, la por no sempre és real, tot i que s’experimenti com a tal. Molt sovint sentim por imaginària que ens produeix les mateixes sensacions d’angoixa i malestar que la real. D’altra banda, durant la nostra vida i segons l’etapa vital en la qual ens trobem, temem a diferents coses. Hem volgut saber l’opinió dels nostres residents. A què temen ells? És té més por a mesura que et fas gran? Com hi fan front? Les respostes, un cop més ens donen una lliçó de la fortalesa que s’amaga darrere dels anys viscuts.

Ens reunim en una de les activitats preferides pels residents. És aquella en la que toca parlar de la vida, dels sentiments, de les experiències viscudes, amb l’objectiu de trobar opinions compartides i aprendre dels altres. Iniciem la sessió amb una tasca cognitiva; fer de diccionari i trobar una definició encertada per la paraula por.

la por en persones de la tercera edat

Com viu el Nadal la gent gran?

Els infants de tot el món, esperen impacients l’arribada de Papa Noel i els Reis Mags. Es pot dir, que la il.lusió del Nadal quan ets petit, és una de les sensacions més màgiques de la nostra vida. Creixem, ens fem adults i ens fem grans i en aquest camí anem passant experiències, vivències i les il.lusions es transformen i adquireixen un altre forma. Ni millor ni pitjor, diferent. Ara bé…Quan hem arribat a la vellesa i portem dins nostre el pas del temps, la pèrdua de certes persones estimades i altres cirmcumstàncies; De quina manera vivim el Nadal? Persisteix la il.lusió d’aquesta festivitat tan rellevant?

A les Residències del Grup Atlàntida, celebrem aquestes festes amb diversos actes i activitats. Els nostres residents són els principals protagonistes en decorar els centres, en participar en les diferents activitats proposades i en actuar en els diversos espectacles que preparem. Aquest any, un cop més, han participat en la Marató de TV3, fent treballs manuals artístics per recaptar fons per la investigació de les malalties del cor. D’altra banda, s’han ocupat de guarir els espais en què habiten i de fer diferents celebracions. Ara bé, més enllà d’això, hem volgut saber, què opinen de les festes nadalenques i de quina manera les viuen.

marató

Sigui quina sigui l’edat, l’amor no s’acaba

Hi ha una estranya creença en pensar que l’amor és propi de la joventut. De manera casi automàtica associem l’enamorament i el goig de l’estimació a una edat adolescent però certament, més enllà de les èpoques tèrboles de la joventut l’amor és capaç de florir, sigui quina sigui l’edat i condició. Aquesta meravella de la natura es manté fins el final dels nostres dies i quan es dóna a la tercera edat aporta moltíssims avantatges. L’amor no s’acaba.

afectivitat en persones majors

Causes i conseqüències del dèficit de vitamina D en la tercera edat

La vitamina D s’ha identificat com un dels nutrients més importants a l’hora de mantenir uns ossos forts i sans, de prevenir el càncer de pròstata i altres malalties com la psoriasi o la icitiosi. Uns nivells acceptables de vitamina D garantirien la correcta absorció de calci i fòsfor.  Estudis recents han mostrat que aquest dèficit s’ha estés entre diferents grups d’edat, especialment entre la tercera edat, i s’han pogut identificar diversos factors de risc que explicarien perquè aquest col.lectiu té més possibilitats de patir aquesta baixada. L’impacte del dèficit de vitamina D en les persones majors incideix sobre la seva força i les principals funcions motores. Com que tenim receptors de la vitamina D a les cèl.lules musculars, la deficiència d’aquest element provoca que algunes d’aquestes cèl.lules s’atrofiïn, provocant feblesa muscular i dolor.

dèficit vitamina D en la gent gran